LA GRAN CAIGUDA

Peter Handke descriu com un actor teatral i cinematogràfic famós, després de diversos anys de descans, es disposa a rodar una pel·lícula en un país que no és el seu. Allotjat a les afores d'una gran ciutat, a casa d'una dona enamorada d'ell, dedica el dia anterior a l'inici del rodatge a fer un llarg passeig pel bosc proper a la casa i pels carrers de la ciutat que es troba al final d'aquest.
Peter Handke (Àustria, 1942) presenta aquest passeig, de diverses hores de durada, com un pelegrinatge reflexiu, atent a multitud de detalls externs que l'indueix a sentir una intensa soledat. El que predomina en la trama no és la ficció sinó les imatges que el protagonista percep i les seves actituds, reflectides per un narrador en tercera persona que de tant en tant aporta els seus punts de vista. El caminant no recorre camins i carrers per conèixer paisatges i persones sinó per experimentar el pes del seu propi desconeixement a través del qual li produeix l'observació de tots aquells amb qui es creua. Aquest procés que inclou una conversa amb un rodamón i l'assistència a una missa on és l'únic fidel, dita per un sacerdot que després el convida a dinar a la sagristia, finalitza al vespre, quan es dirigeix a la trobada de la dona que li ha allotjat. Aquest últim tram del recorregut arriba a culminar amb una gran caiguda que no és física sinó espiritual i que sembla impulsada per l'encreuament de la seva mirada amb la d'un moribund que jeu sobre les rajoles d'una boca de metro. L'obra, concebuda no tant com una novel·la sinó a manera de trajecte filosòfic de caràcter existencial, mostra en la seva configuració formal influències reveladores de la dedicació professional de l'autor com a director de pel·lícules i com a escriptor de teatre d'avantguarda. Les successives seqüències de l'acció escenifiquen una sensació existencial de profund estranyament del propi ésser, manifestada per mitjà de continus interrogants sense resposta i d'una total incapacitat de transformar en sentiments les reflexions intel·lectuals fredament elaborades.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa