LA IRA DELS HUMILIATS

Una novel·la protagonitzada pel comissari Kostas Jaritos ja des del paper de cap de policia de l'Àtica, però que segueix dirigint l'equip, tot i que sovint s'ha de reunir amb el director general de la policia i amb el ministre de l'interior. La vida familiar de Jaritos amb la seva dona, filla i nét és un ingredient fonamental de les seves novel·les i no hi podia faltar. També trobem Zisis, el comunista íntim amic de la família i el seu nou local per als sense sostre.

Una vegada més, Màrkaris ens introdueix en els problemes del desencís d'un sector de la població que porta al delicte, i que en aquest cas és l'assassinat d'un professor i d'un càrrec ministerial. El rerefons són les reformes que es volen fer a favor dels ensenyaments tècnics en detriment de les humanitats. Però no és l'únic punt que incideix en els delictes, un altre important és el bullying a l'ensenyament i les seves conseqüències: el dany que produeix i que té efectes catastròfics en les persones.

El més interessant de la novel·la és el desenvolupament de la investigació a partir dels primers indicis, que ajuda a comprendre el laboriós treball de la policia per anar avançant a poc a poc: intuïcions, dades que apareixen en regirar en persones, llocs i institucions, els avenços lents que es van donant, les teories per comprendre els fets, etc, i que acaben per descobrir el sentit del que està passant. En aquest cas està tot molt embolicat i fins que s'arriba a tenir seguretat dels passos definitius hi ha un treball molt lent i laboriós.

La novel·la és amena, es llegeix amb gust i és variada, descrivint els problemes diaris, els viatges amb cotxe per Atenes amb el seu endimoniat trànsit, i sobretot entrant a la intimitat de la família modèlica de Jaritos, que és tot un exemple de comprensió, d'afecte i d'unió.

La novel·la comença amb poc ritme a les primeres pàgines, es pot tenir la sensació de desconcert però a poc a poc va adquirint personalitat i fent-se no només amable sinó cada cop més interessant. Cal comprendre els personatges, que encara que els protagonistes són pràcticament tres, n'interactuen d'altres que no se sap bé el seu paper. És d'aquelles novel·les que cal llegir amb paper per anar apuntant les relacions i tenir en compte els noms grecs.

TROA