LA LLEI DE L'HIVERN

Gemma Ventura (El Vendrell, 1990) és mestra de primària especialitzada en música. Des del 2015 treballa a la revista digital Catorze (Premi Nacional de Cultura), on escriu textos reflexius i manté converses profundes amb persones ben diferents: des d’escriptors i psicòlegs fins a pastors i músics. Ha escrit el programa Canta Gran de l’Auditori de Barcelona, ha col·laborat amb el Palau de la Música i ha posat lletra a diverses cançons. També dirigeix el festival de poesia La Balconada. La llei de l’hivern (Premi Josep Pla 2023) és la seva primera novel·la.

La protagonista és una noia que de petita va ser criada pel seu avi que en comptes de dur-la a l’escola li va ensenyar moltes altres coses sobretot dels arbres i els seus secrets. Ara que ja és gran, torna al poble on el seu avi, en Ricard, s’està morint en una habitació freda. S’apropa al llit, físicament està sola però interiorment, no. Té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Aquesta última li permet inventar i fer visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.

Una primera novel·la en que la Gemma ha convençut al jurat que li ha concedit el Premi Josep Pla. Tot i que en una primera lectura a penes hi passa res més que la vetlla de l’avi, però a nivell metafòric i metafísic s’hi poden trobar idees profundes. Vetllant el seu avi experimenta un gran ventall de sentiments i es fa moltes preguntes existencials sobre el seu passat. Rememora la seva infantesa en el poble i el que ha viscut fins ara des que en va marxar. Ella mateixa diu que no és una obra autobiogràfica però sí una mentida plena de veritat. Val a dir que està molt ben escrita, amb una gran imaginació visual i un llenguatge molt poètic.

Reseñas bibliográficas Troa