La Mort i la Primavera
Mercè Rodoreda
Ambientada en un poble mític, en un indeterminat moment històric, és l'obra més elaborada d'aquesta il·lustre escriptora, que va treballar en ella durant més de vint anys. L'autora deixa una novel·la tan estranya com inquietant i morbosa. Sense que es pugui dubtar de la seva magnífica qualitat literària, amb un llenguatge culte i poètic. Comença com un senzill relat en un afabl...
Ambientada en un poble mític, en un indeterminat moment històric, és l'obra més elaborada d'aquesta il·lustre escriptora, que va treballar en ella durant més de vint anys.
L'autora deixa una novel·la tan estranya com inquietant i morbosa. Sense que es pugui dubtar de la seva magnífica qualitat literària, amb un llenguatge culte i poètic. Comença com un senzill relat en un afable enclavament rural, es transforma, pas a pas, en una al·lucinant història plena de detalls macabres, fins que aquell tranquil poble banyat pel sol, travessat per un bell riu quallat de glicines, es converteix en un lloc de malson on qualsevol horror és possible, i on la veu monocord del jove narrador adquireix una penetració obsessiva i al·lucinant. Una novel·la de gran bellesa lírica, amb una prosa molt treballada que podria, relacionar-se amb algun relat poètic-fantàstic d' H.G. Wells.
La idea de la mort predomina obsessivament en la novel·la, una mort presentada i causada, gairebé sempre en la seva forma més cruel. Aquest estrany poble, tan proper i tan llunyà a la nostra mentalitat, viu sota un codi moral molt especial, on no apareix mai la idea de la divinitat, però en el qual l'existència del mal és una ferma realitat. La naturalesa cobra vida: els cavalls, les aus i el riu. I sobretot el que domina és la por, la por de viure i la por de morir.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Artículos relacionados
