La Muntanya del Tresor

Martí Gironell i Gamero (Besalú,1973). Llicenciat en Filologia anglesa i periodisme. Ha treballat a Catalunya Ràdio, TV3, col·labora en premsa -El Punt Avui, Sapiens- i compta amb unes 15 obres publicades, algunes reconegudes amb premis com el Premi Nestor Luján l'any 2008 amb La venjança d'un destí, el Ramon Llull el 2018 amb La força d'un destí i el Prudenci Bertrana el 2022 amb El fabricant de records.
Per la novel·la que ens ocupa el títol certament ja es orientatiu, hi ha un tresor amagat a la muntanya de Montserrat. Què serà, on es troba, qui el va amagar i per què? Els moments son certament complicats, s'inicia la guerra civil el mes de juliol de 1936 i el monestir si no fan res quedarà requisat i incendiat pel comitè revolucionari de Monistrol (que vol netejar la muntanya de símbols religiosos), segurament el cremaran i els monjos patiran força. Caldria buscar un recurs legal o que ho sembli per salvar les obres artístiques, els monjos i el que es pugui. Els consellers Puig i Ferrater, Ventura Gassol, el cap dels Mossos d'Esquadra salven Montserrat amb la idea que és propietat del poble, a més, hi instal·laran l'hospital de ferits de guerra i a les cel·les s'hi refugiarà gent diversa. Quan pugen els del comitè queden desarmats amb aquesta idea: "si és una muntanya del poble, no voldreu cremar-la, es de tots!" Els monjos marxaren a diversos llocs, però altres es quedaren com fra Cervera, fra Areso i un escolanet de 12 anys, Benet Nomdedéu, orfe i criat a l'escolania del monestir. Ell és el protagonista de la novel·la. Com que a la muntanya hi pugen a viure càrrecs importants com el Gerhard (ara comissari de Montserrat), el Benet viurà amb aquesta família. Els seus jocs i excursions per la muntanya amb altres nens són molt engrescadors, de fet, els hi passa gairebé tot, des de trobar un escurçó a la muntanya o un taüt obert, a voltar per camins de Can Castells, Can Martorell, la colònia Puig, Sant Jeroni, les coves del Salnitre... pujar a l'aeri per anar a l'escola.
Molt curiosa és la presència dels presidents Companys, de Manuel Azaña, del lehendakari Aguirre junt amb altres consellers que pujaven al monestir o de la Bella Dorita i Emili Vendrell. Atès que el monestir va ser hospital de guerra no hi manca la figura del Dr Trueta i la seva forma novedosa de salvar la vida dels soldats que havien patit els efectes de la metralla i evitava la gangrena. Moment especialment emotiu és quan alguns de l'escolania interpreten el darrer Virolai ja el mes de gener de 1939 quan entren els nacionals a Montserrat.
Entrem en un neguit constant a mesura que avança la guerra i la novel·la per diferents qüestions que planteja l'obra, totes es desenvolupen plegades i totes són diferents: el Benet és realment orfe (pel cognom ho intuïm) qui ho pot saber del cert? Per què fra Cervera porta la cama de fusta? Fra Areso fa unes reunions molt estranyes, que està tramant? On es el mantell de la Mare de Déu? I la moreneta on es? Tots aquests enigmes es van resolent a poc a poc, però ens els dos darrers capítols el relat que fins ara estava molt ben travat, fa un gir inesperat, sorprenent i satisfactori.
El llibre fa de molt bon llegir, dedicat a un públic mitjanament il·lustrat, interessat per la qüestió de la guerra civil bàndol republicà. Si els lectors coneixen Montserrat i tota la seva muntanya, fauna, flora, biblioteca, monestir en gaudiran més, però d'altra banda es pot llegir de forma agradable sense tanta documentació.
S'agraeix la presència del sumari amb els 18 capítols i la bibliografia excel·lent. Ja és hora que els escriptors ens indiquin que abans d'escriure sobre determinat tema s'han documentat o han entrevistat diferents persones. La guerra no es un tema qualsevol, els càrrecs estan molt ben citats i dibuixats físicament i psicològicament.
Decep una mica que quan es distribueixen els monjos de Montserrat es diu cap a on van: estranger, Barcelona, Esparreguera, masies,... però i els 23 morts afusellats pels comitès? Apareixen molt tard, és una reflexió personal.

Carme Solsona