La Musa
Jessie Burton
Després de l'èxit obtingut amb la seva primera novel·la, "La Casa de les Miniatures", Jessie Burton publica "La Musa", un relat d'intriga la trama de la qual es desenvolupa alternativament en dues èpoques i dos llocs diferents. Un pla narratiu, ambientat als afores de Màlaga al llarg de 1936, tracta de la vida de la família d'un marxant d'art jueu de nacionalitat austríaca, cas...
Després de l'èxit obtingut amb la seva primera novel·la, "La Casa de les Miniatures", Jessie Burton publica "La Musa", un relat d'intriga la trama de la qual es desenvolupa alternativament en dues èpoques i dos llocs diferents. Un pla narratiu, ambientat als afores de Màlaga al llarg de 1936, tracta de la vida de la família d'un marxant d'art jueu de nacionalitat austríaca, casat amb una anglesa, que es refugia a Espanya de l'antisemitisme regnant a Centre Europa. El matrimoni i la seva filla, pintora aficionada, s'instal·len en una finca rural i presencien l'agitació social que precedeix l'esclat de la guerra civil i el desenvolupament de la mateixa. L'altre pla, datat el 1967 i ambientat a Londres, enllaça amb l'anterior per la subhasta d'un quadre atribuït a un pintor malagueny, mort durant la guerra, que es va relacionar amb la família del marxant i va arribar a vendre per mediació d'aquest un quadre a la famosa col·leccionista Peggy Guggenheim.
L'acció se centra en quatre dones molt diferents entre si: la germana del pintor, que treballa com a empleada domèstica del marxant; la dona i la filla d'aquest; i la secretària de la casa de subhastes on es va a oferir el quadre l'aparició del qual dóna lloc al començament del desenvolupament argumental. L'autora ha afrontat una difícil tasca narrativa en combinar diversos escenaris i personatges i fer referència a successos històrics complexos que no queden ben reflectits per falta de suficient base documental. La reconstrucció d'època que ofereix sobre l'Espanya de 1936 incorre en abundants tòpics sociopolítics i es recolza en uns personatges de trets estereotipats. La seva forma d'actuar, poc convincent dóna lloc a situacions artificials, inclinades cap al melodrama que es justifiquen com a lògica conseqüència del temperament apassionat i vehement atribuït als andalusos. Les seqüències situades a Londres, que tenen una major tensió d'intriga, tampoc passen d'oferir una successió d'episodis que recorden més als capítols d'una sèrie televisiva que a una novel·la elaborada de forma sòlida i consistent. La història dels quadres, el que se subhasta i algun més, atribuïts a qui els va signar per voluntat de qui els va pintar realment, resulta una mica inversemblant i no arriba a despertar autèntic interès. Escrita amb estil poc elaborat, l'obra s'aproxima bastant al gènere de la narrativa comercial destinada a entretenir un públic no molt exigent pel que fa a qualitat literària, per mitjà de recursos novel·lístics convencionals. L'acusada importància que cobren en el curs dels esdeveniments les relacions amoroses dels personatges, tant els més destacats com els secundaris, demostra que l'autora identifica com a amor les trobades de caràcter passional, poc duradores, limitades a la mera atracció sexual i alienes a sentiments afectius.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Otros libros del autor
Artículos relacionados
