La Néta D'adam

L´ any 2010, Angèlica -la protagonista d'aquesta novel•la-, de 50 anys, divorciada i mare d'un fill adolescent, viatja de Barcelona -on resideix des dels 22 anys- a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perquè ha mort la seva mare. En el procés de buidar el pis familiar, inicia una barreja d'indagació i memòria per recuperar la figura de Bela, com l'anomena carinyosament, i també els records del seu pare i el germà que va morir bastant jove. Després de tants anys d'absència, la figura de Bela li ha quedat desdibuixada. La novel•la s'obre com els dits d'una ma, alternant diversos fils narratius: la decadència física de la mare, el contrast de la dona forta, davant del dolor, de les circumstàncies difícils que va haver d'enfrontar, etc. Reflexiona l'autora amb una visió molt utilitària i trista sobre la vellesa i la mort. També recorda la seva joventut apassionada i descriu amb encert els ideals tant poc consistents de la revolució cultural del Maig del 1968, en les Universitats Europees i algunes d'Amèrica que les seguien.
Fa un repàs als anys turbulents de les dictadures i els "desaparecidos," denunciant que alguns se servien de joves idealistes, i que foren els perseguits i torturats, com també morts. Ho barreja també amb una amarga disputa amb la cunyada per l'herència familiar; i en el seu matrimoni trencat, amb l'únic afecte que s'aferra, que és la bona relació amb el seu fill.

Les descripcions de la vida de Buenos Aires, són molt il•lustratives i capten al lector. L'última part del llibre, descriu reflexions de gran bellesa lírica. "Li dol donar-se'n compte que hagués pogut conèixer més bé a la seva mare. Feia anys, que ja no em preguntava com era la mare, ho donava per sabut: no més em preguntava com estava." La tendresa, en les últimes pàgines, quan va al cementiri i li vol dir el que li dicta el cor. Plora i al arribar a casa, es deixa cuidar, per la Juana, -la cuidadora de la mare-, i se sent compresa per ella. En un llenguatge de sincer afecte i agraïment a totes dues.

Ben escrita. Premi Prudenci Bertrana 2012. Hi ha dues referències que desmereixen , critica el celibat en els sacerdots i religiosos, i ridiculitza arribar verge al matrimoni. Per altra part, és positiu, que en explicar l'estat decaient de la mare, com al insinuar-li l'eutanàsia, per evitar-li allargar la vida amb tantes limitacions, la mare la mira amb terror i súplica. Ella entén, que pot més les ànsies de viure i l'estimació de els que te al costat.

Troa