LA NOIA

Crida poderosament l'atenció que una persona de vuitanta anys, novel•lista amb prestigi i una situació benestant, es proposi viatjar a Nigèria per documentar una novel•la que vol escriure. Això és el que ha fet Edna O'Brien. Segons ha explicat a la premsa va decidir entrevistar alguna de les nenes víctimes de Boko Haram després de llegir el reportatge sobre una dona jove, tot just una nena, que van trobar en un bosc amb un nadó a les mans i l'aspecte aterrit de qui fuig dels seus segrestadors.
La noia explica una història, però a través d'ella l'autora vol ser altaveu de tantes nenes moralment massacrades i físicament vexades per homes embrutits gairebé sense humanitat. És la història de Maryam, segrestada al costat de les seves companyes de col•legi i sotmesa al tracte més cruel; perquè el maltractament físic és res enfront de les repetides i brutals violacions. Una nena que en ser capturada va deixar de ser-ho i que comença així el seu relat, "Temps enrere vaig ser una nena, però ja no ho sóc", per després descriure com se sent "Sóc un pantà". Quan es veu forçada a casar-se viu una maternitat en la que acobla el seu afecte a la seva filla, Baby, amb el dolor de no poder alimentar-la i haver-la de portar en una fugida atroç en què il•luminen poques llums.
Es tracta d'un relat viu, dur, amarg i a vegades punyent, que només salva el bon fer literari i els recursos dramàtics de l'autora. I també la seva escriptura àgil, la seva riquesa de vocabulari, la seva expressivitat nítida. O'Brien narra amb vivesa i realisme i intercala testimonis o còpia cartes. Tot això porta al 'lector a ficar-se en la pell d'aquelles persones i en l'ambient desolador d'una Nigèria que, com altres països africans, és massacrada per interessos estrangers. De vegades, mòbils econòmics i, en aquest cas, l'extremisme islàmic d'un grup terrorista.
Edna O'Brien (1930) sempre ha tingut fama de dona combativa. Va néixer en una Irlanda rural amb un ambient tancat al qual no va voler plegar-se. Va estudiar Farmàcia i va exercir fins que després de casar-se es va traslladar a Dublín. Allí va començar a escriure. La seva primera novel•la va ser Noia de camp (1960), titllada d'immoral. Després van seguir La noia d'ulls verds i Noies feliçment casades, novel•les independents amb les mateixes protagonistes Kate i Baba. Més tard es van traduir, entre altres, Un lloc pagà i Les cadiretes vermelles. També ha publicat poesia, obres de teatre i ha preparat guions de pel•lícules.

TROA