LA PRESÈNCIA DEL TRANSPARENT

Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va començar
l'any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin les
penúltimes penes (Premi Marià Manent 1993) i que, sense
haver acabat, arriba fins a l'últim dels seus llibres, El missatger,
imprès per primera vegada en aquesta compilació de
la seva obra que prologuem (1994-2014) i que porta el títol
de La presència del transparent. La suma d'aquests vuit poemaris
fan una obra heterogènia, no desigual quant als seus
mèrits, i única. L'obra en el seu conjunt mira d'apropar-se a
allò enyorat en l'àmbit de la realitat -¿l'amor, el sentit de
filiació?- i a allò entrevist i desitjat en l'àmbit de l'eternitat
-¿Déu, l'univers, la creació, l'estat angèlic?-: amor i "desig
celeste i ben angèlic" es confondrien, doncs, en l'obra
del poeta, des del primer dels seus llibres fins a l'últim. ( Del
pròleg de Jordi Llovet).

Reseña del Editor