LA PRINCESA I ELS PESOLS

Rosalinda, una nena encantadora i obedient, no aconsegueix menjar-se els pèsols que el seu pare li prepara tot i que s'esforça per trobar les receptes més exquisides. Al final el seu rebuig és tan fort que es fa necessari cridar al metge per saber el què li passa i aquest diagnostica que es tracta d'un cas greu d'al·lèrgia. Com és bonica, elegant, educada i no resisteix la proximitat ni d'un pèsol, considera que, d'acord amb el conte tradicional, el seu pacient pateix un atac de princesitis aguda i ha d'anar a viure a un palau reial. El conte narra la conversió de la protagonista en una aprenenta de princesa real, que al principi li sembla una cosa molt agradable però després comença a produir-li certa fatiga. Menjar col freda, saludar durant hores, memoritzar discursos i aprendre a caminar dreta amb un llibre al cap, acaba per semblar-li pitjor que afartar-se de pèsols. A més troba tant a faltar casa que li agrada molt i l'afecte del seu pare que es decideix a empassar-se els pèsols sense respirar, ben embolicats amb salsa de tomàquet o fins i tot en xocolata. El conte, escrit en vers amb divertits rebles en la rima, tracta de forma humorística el rebuig, freqüent en els nens, cap a les verdures, ensenya que es tracta d'un prejudici que convé superar i assenyala que hi ha coses molt pitjors que una alimentació sana .

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa