LA ROSSA DELS ULLS NEGRES

Amb aquesta novel•la l'escriptor irlandès Jhon Banville ( 1945 ) ret homenatge a Raymond Chandler , un clàssic americà de la sèrie negra policíaca , ressuscitant el seu més famós personatge , el detectiu privat Philip Marlowe , de Los Angeles . Una dona jove, tan atractiva com adinerada , apareix un dia a la modesta oficina de Marlowe per demanar-li que esbrini si un antic amant , a qui creu mort , és possible que es trobi encara amb vida .
Sota el pseudònim Benjamin Black , l'autor narra una intriga que segueix amb notable fidelitat els esquemes temàtics i d'ambientació utilitzats per Chandler i perfila el protagonista amb similars trets d'home solitari , solter i poc interessat en els diners , amb que aquest li va donar vida en un relat breu datat el 1934. En introduir-se al luxós entorn freqüentat per la seva clienta , el detectiu contempla amb pessimisme un món de corrupció i vici que li repugna . Tot i això continua la seva investigació amb absoluta serietat professional , exposant-se sense por a la violència d'uns delinqüents dedicats al narcotràfic a banda i banda de la frontera amb Mèxic . L'acció transcorre a ritme àgil , teixint una trama cada vegada més embolicada , en què Marlowe queda pres del singular atractiu de la dona que l'ha contractat . El tractament narratiu , típic del gènere negre , abunda en escenes violentes però l'autor s'até a la mateixa discreció que va caracteritzar Chandler , pel que fa a llenguatge i descripcions . Marlowe , sota la seva aparença de dur i bevedor , manté certs principis morals que li comerciegen l'amistat i l'ajuda d'alguns policies coneixedors dels seus trucs però també de la seva honradesa de fons . La suma de la creació de Chandler i de la indiscutible qualitat literària de Banville donen com a resultat una novel•la molt ben escrita encara que no tan ben traduïda , que es llegeix amb interès i manté la tensió argumental fins al desenllaç . Malgrat tractar de fets i conductes fora de la llei i de la moral , el bé i el mal no es confonen ni aquest últim s'aprova.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa