La Setmana Tràgica de 1909
Ramon Corts
Amb ocasió del centenari de l'anomenada Setmana Tràgica (26 de juliol al 2 d'agost de 1909), s'han recordat, a casa nostra, els tràgics fets succeïts a Barcelona, amb diversos actes que han vingut a aportar alguna llum més a la "inexplicable" barbàrie d'aquells dies. Els fets tingueren un gran ressò arreu d'Espanya i a l'estranger. En veure's implicada passivament l'Església, l...
Amb ocasió del centenari de l'anomenada Setmana Tràgica (26 de juliol al 2 d'agost de 1909), s'han recordat, a casa nostra, els tràgics fets succeïts a Barcelona, amb diversos actes que han vingut a aportar alguna llum més a la "inexplicable" barbàrie d'aquells dies.
Els fets tingueren un gran ressò arreu d'Espanya i a l'estranger. En veure's implicada passivament l'Església, les autoritats eclesiàstiques foren les primeres en valorar les causes i les conseqüències dels fets i informaren diligentment al Nunci Antonio Vico, i a la Santa Seu per mitjà de cartes i informes que arribaren tots al Secretari d'Estat, Merry del Val i al Sant Pare Pius X.
I sobre aquesta base històrica essencial -l'Arxiu Secret Vaticà-, des de la qual l'obra del Dr. Ramon Corts s'endinsa i se centra pel que fa a la Setmana Tràgica, serà indispensable per completar aquells fets, sense deixar de banda les altres fonts, altres estudis històrics i altres opinions que s'han emprat fins el dia d'avui. L'enfocament rigorós -diria que, fins i tot, exhaustiu- del llibre és clar: veure la Setmana Tràgica des de la documentació extreta del Arxiu Secret Vaticà; arxiu que ja està obert pel que fa a la documentació d'èpoques tant assenyalades com les que son objecte d'estudi per part del Dr. Corts.
Aquesta visió de l'autor -per la profusa documentació aportada, per les anàlisis fetes i per el profund i meticulós coneixement històric de la política i dels afers eclesiàstics d'aquells temps- dóna tota la impressió de poder-se mantenir en un nivell d'allò més objectiu i ratllant la perfecció. La seva reflexió fuig de tot tremendisme, de tota acusació gratuïta, de tota mena de subjectivisme, perquè, com a bon historiador, va a les millors fonts que ha pogut trobar encara intactes i, per això mateix, inèdites. I aporta ensems aspectes de la Setmana Tràgica que no havien estat mai abans esbrinats. Analitza els fets ocorreguts i les seves causes des dels documents eclesials conservats en l'Arxiu Secret Vaticà; no pretén fer cap altra cosa i és molt d'agrair perquè ve així a completar molts altres estudis anteriors que desconeixien aquest fons documental procedent de la Nunciatura Apostòlica de Madrid i de la Secretaria d'Estat del Vaticà.
L'obra té dues grans parts. Una primera comprèn les anàlisis de tota la documentació i una segona abasta tots els documents inèdits de l'Arxiu Secret Vaticà estudiats per l'autor de l'obra sota el nom d'Apèndix documental. Al final, segueix amb les fonts -manuscrites i impreses-, una llarga Bibliografia, un Índex onomàstic i l'Índex General.
L'obra es llegeix de correguda perquè mai no perd interès. Val la pena que els interessats en la història el tinguin molt en compte perquè la fita ha estat posada en el lloc adequat arran dels cents anys del Tràgic succés.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Artículos relacionados
