La Supraconsciència Existeix
Vida Després de la Vida
Manuel Sans Segarra / Juan Carlos Cebrián
Manuel Sans i Segarra (Barcelona, 1943). Metge, cap de cirurgia digestiva de l'Hospital de Bellvitge. Professor de la Universitat de Barcelona. Premi Excel·lència professional del Col·legi de metges. Gran divulgador actualment de la seva obra.El Dr Sans Segarra s'interessa per aspectes de la consciència que transcendeixen l'existència física. Per tal de documentar-se fa un repà...
Manuel Sans i Segarra (Barcelona, 1943). Metge, cap de cirurgia digestiva de l'Hospital de Bellvitge. Professor de la Universitat de Barcelona. Premi Excel·lència professional del Col·legi de metges. Gran divulgador actualment de la seva obra.
El Dr Sans Segarra s'interessa per aspectes de la consciència que transcendeixen l'existència física. Per tal de documentar-se fa un repàs a la física teòrica i a la mecànica quàntica (Einstein, Max Planck), observa fenòmens de superposició d'estats. Fa pràctiques de meditació i exploració de la consciència. Tota aquesta formació ha portat el Dr Sans a una manera de veure el món i a enriquir la pràctica mèdica. Abans veia la mort com la fi, ara veu que la nostra realitat és eterna. Explica que la supraconsciència existeix abans de la vida, durant la vida i després de la mort. La mort no és el final de la consciència, és un canvi en la manera que té de manifestar-se.
Fa un repàs a la història citant els grans filòsofs, des dels presocràtics a l'actualitat. També les diferents cultures orientals i occidentals. No hi poden faltar ni els coneixements de Freud ni de Stephen Hawking ni les teories de Penrose i Hameroff o Hanna Arendt. Consulta neuròlegs, psicòlegs, psiquiatres... però quan comenta les EPM (experiències properes a la mort) li diuen que són al·lucinacions.
Per al Dr Sans encara que la mort física signifiqui la fi del nostre cos tal com el coneixem, no és la fi de la nostra existència, és una transformació, és un nou coneixement.
Fins al capítol 12 el llibre certament necessita una dosi de coneixements científics sòlids, tant per a entrendre'l com per a rebatre'l.
Els capítols 12-17 corresponen a persones que han experimentat les EPM, és la part més entenedora, vinculada a meditacions i a la supraconsciència.
A les conclusions, el Dr Sans ens posa en dubte el principi cartesià de "penso, i per tant existeixo" perquè suposaria la fi de la nostra existència, per ell el mètode científic, racionalista, materialista, determinista, considera la matèria l'element estructural bàsic de l'univers. Al deixar de pensar deixem d'existir? Però aplicant la mecànica quàntica a la interpretació de l'ésser humà se'ns obren noves possibilitats de comprensió que justifiquen EPM. El cos és matèria, però es energia. Hem d'acceptar, doncs, l'existència d'una supraconsciència, una energia d'alta freqüència no perceptible pels òrgans sensorials. Aquesta nova visió existencial planteja profundes reflexions: què és la vida? què és la mort?
És una valentia tractar aquests temes. Sovint ha estat menystingut com a coneixedor de pseudociències, la seva informació ha estat trivialitzada.
Amb tot s'agraeix la presència d'un bon sumari i una bona bibliografia, fet que hauria de ser habitual als llibres. El relat ben elaborat, travat, bons arguments per tal d'explicar les seves teories.
Carme Solsona
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
