LA TEMPESTA (SERIE INSPECTORA HULDA 3)

Ragnar Jónasson (Reykjavík, 1976), als 17 anys va començar a traduir novel·les d'Agatha Christie a l'islandès i potser li va venir la inspiració per convertir-se en l'autor islandès de novel·les policíaques més conegut. El seu personatge fonamental és la inspectora Hulda i a La tempesta, la tornem a trobar a la seva tercera novel·la, recent incorporada al treball policial després d'haver patit un terrible drama familiar, que a poc a poc s'anirà desvetllant. Està investigant la desaparició d'una noia que ha emprès un viatge en solitari pel país, escrivint una novel·la abans d'incorporar-se a la vida universitària. El cas està pràcticament tancat, encara que ella no para d'intentar seguir-lo, perquè el relaciona amb la seva pròpia vivència i a més s'ha complicat amb la desaparició del pare.

A Hulda, que té problemes psicològics obsessius de culpabilitat en relació amb la seva situació familiar, li encarreguen del cas que acaba d'arribar a trobar dos cadàvers que s'han trobat en una granja aïllada de l'est del país. I de mala gana es traslladarà a la remota zona de l'illa. Ara té dos casos i les pistes són molt escasses. El lector se n'anirà assabentant de tot ja que se li van narrant les escenes de la granja en temps real, però sense donar-li les dades definitives que resoldran els casos.

Tot el plantejament de la novel·la és enginyós i manté permanentment l'atenció. El fred, la neu, la foscor i els paisatges nevats són els grans protagonistes de la novel·la, ja que els personatges es veuen atrapats als llocs per les circumstàncies atmosfèriques. Jónasson té l'habilitat de saber transmetre la situació d'angoixa en què es troben els personatges de manera molt real.

Està ben escrita, és original en el plantejament i amb delicadesa, planteja un terrible problema de fons. Tot i que és una novel·la nòrdica s'allunya dels plantejaments dels coneguts autors suecs i té personalitat pròpia.

TROA