LA TERRA DURA

L’autora és escriptora, molt coneguda en el camp de les lletres i en aquest llibre escriu sobre el poble de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ella escriu en primera persona com a protagonista de la història, perquè torna al paisatge on va néixer i viure molts anys.. Hi torna molt anys després, quan ha constituït una família, amb un marit de Barcelona, per viure-hi amb ell i els seus fills. És una terra dura, que ha donat personalitats com l’escriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però ara és important gràcies a l`establiment de la corporació alimentària bonÀrea de Guissona, fundada per en Jaume Alsina. Allí hi treballen famílies nombroses d’Ucraïna i del Senegal, que s’han instal·lat allà amb les seves famílies. Ella conversa amb els veïns, i narra un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país com a via per poder ser lliure i aportar alguna cosa valuosa al món.
L’autora va descrivint tots els personatges d’aquella època on havia nascut. El llibre té un sol capítol, que divideix en 39 dies, i comença per arreglar una casa amb el marit i fills en el seu antic poble. Va descrivint el seu poble, i els d’entorn, al desert de la Segarra: Agramunt amb els seus torrons, Cervera amb la seva Universitat del segle XVII i XVIII, Guissona, Les Pallargues (capital dels Plans de Sió), Prats de Rei, Santa Coloma de Queralt, El Tarrós, pàtria de Companys, Aranyó, Concabella. Els més famosos personatges són els de la Cooperativa de Guissona, que organitzen visites a la fàbrica, on es poden seguir les matances dels porcs i dels pollastres, a més de la matança i maltractament de conills i gats, de forma despietada.
També explica la història dels seus avis i besavis, la integració dels immigrants a l’escola, amb els seus costums, les diferents religions que conviuen: capellà d‘ucraïnesos, guissonencs ortodoxes, musulmans. Parla dels polítics que hi hagut al país. Fa referència a que va conèixer dos homes alemanys amb qui va tenir relacions íntimes, i que va viure un ambient de drogues a Alemanya.

Reseñas bibliográficas Troa