LA VENJANÇA DELS ALMOGÀVERS

Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) és escriptor i enginyer tècnic elèctric. Ha publicat tres manuals tècnics i un llibre de vivències dins la seva professió. A més d'un recull de contes, és autor de les novel•les: D'un temps sense esperança (2004) i Núvol negre (2008). Com a membre fundador del GEM (Grup d'Escriptors del Montseny ha participat en la publicació del llibre Relats del Montseny (2013). En col•laboració amb Andreu González Castro, va escriure Bon cop de falç!, que va ser guardonada amb el Premi Nèstor Luján de novel•la històrica, i Defensors de la terra.
Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà: Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas i un altre en català: Epigrames del Mas d'en Gall. També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada (IEI, 2009) i ha coordinat en col•laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol (Dux, 2009) Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça i no ser del Madrid (Cossetània, 2010). Ja en solitari, és autor de 100 moments estel•lars del Barça (Cossetània, 2011) i de 365 acudits per a culers (Cossetània, 2013).
El seu debut novel•lístic ha estat Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col•laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel•la Històrica 2011. Defensors de la terra (Columna, 2013), continuació de l'anterior, trasllada part de l'acció a la Catalunya Nord unes dècades més tard.

Argument: Una novel•la èpica que evoca el complot que va culminar amb l’assassinat de Roger de Flor. Els almogàvers, que formaven part de la companyia catalana d’Orient, van anar fins a Constantinopla per defensar l'imperi bizantí. El protagonista Marc Amorós, i altres homes que mai es rendien. Van estar a punt de ser exterminats i es van sobreposar a base de coratge”. Llegint la novel•la sabem que personatges històrics com Villarroel, Rocafort, o Entença eren almogàvers. És història en primera persona, concretament l’episodi conegut com “la venjança catalana”, un període de revenja despietada.

Al llarg de la narració queda palès de com la companyia catalana era recolzada pel Papa de Roma i els almogàvers lluitaven en nom de Déu.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa