LA VIDA ÉS VELLA

Les veus de diferents persones amb un punt en comú: viuen els capvespres de les seves existències. Cadascun enceta un monòleg amb el lector, i hi aboquen passions passades, secrets inconfessables, greuges i agror mal digerida. Unes veus que traspuen humor, ironia, mala llet i una acceptació de la vellesa que els toca viure. Una obra que fa recordar Moncada, Rodoreda... i un punt de Joan Capri. Uns relats costumistes que provoquen el somriure, l'enyor i la irremeiable sensació que les vides dels vells són les mateixes que les nostres però amb el verb en passat.

Reseña del Editor