Les Darreres Paraules
Premi Bbva Sant Joan 2016 de Literatura Catalana
Carme Riera
La novel·la, situa l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (del llinatge dels Habsburg), al llit de mort, dictant les memòries -per justificar la seva vida- al seu secretari, en to de confessió, al castell de Brandys (Txequia, 1915). L'Arxiduc va arribar a Mallorca quan tenia 20 anys. Hi va anar a parar intrigat per l'exotisme i també perquè volia estudiar els escarabats mallorquins...
La novel·la, situa l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (del llinatge dels Habsburg), al llit de mort, dictant les memòries -per justificar la seva vida- al seu secretari, en to de confessió, al castell de Brandys (Txequia, 1915). L'Arxiduc va arribar a Mallorca quan tenia 20 anys. Hi va anar a parar intrigat per l'exotisme i també perquè volia estudiar els escarabats mallorquins i
eivissencs. Va ser un enamorat de l´illa i va establir el seu petit regne paradisíac. Cosí de l´Emperador Francesc Josep i de l'Emperadriu Elisabet (Sissi), l'Arxiduc va fer diversos serveis -passant informacions confidencials d´Estat- que interessaven a la cort de Viena. El seu tarannà bohemi dissimulava que pogués ocupar-se en serveis d´espionatge, en els seus freqüents viatges per molts països del món.
Degut a aquestes circumstàncies, l´Arxiduc, fa un retrat de l'Europa d'aquella època molt interessant i de gran transcendència històrica. Es lamenta en un moment donat, que no va tenir temps d' arribar a Viena, on es preparava l´atemptat a Sarajevo que es va perpetrà en l'assassinat del nebot de l'Emperador -llavors príncep hereu- Francesc Ferran i la seva muller Sofía. També detalla -d´uns anys abans- la tragèdia de Mayerling. El suïcidi de Rodolfo -fill de l´Emperador- i de la seva amant María Vetsera. Desvetlla que dubta de la versió oficial que ha donat la Cort de Viena i opina que els mòbils hagin pogut ser altres, per la mala relació que hi havia entre pare i fill, en problemes d´Estat.
L'autora, presenta l´Arxiduc en la vida personal, com un brillant intel·lectual de l'època, naturalista, etnòleg i antropòleg. El descriu com un home lliure que va tenir la fortuna de poder viure segons els seus desitjos i envoltar-se de les persones que més li van interessar, sense fer distincions de classes socials. Però a la vegada, amb una existència molt torbadora. i trista. De les vivències familiars i sentimentals, explica en les seves memòries que va tenir amants
dels dos sexes, i que portà una vida de passions sexuals sense fre, segurament motivades per tapar la seva humiliant anomalia: una impotència sexual. Sovint, contrasta la seva humanitat amb ajudar als necessitats que té a prop, amb les misèries de l´instint que li fan perdre el nord de la seva vida. Necessita pensar en el record de la seva mare i en les pregàries que li va ensenyar de petit i no ha deixat mai, per suavitzar el rebuig que sent en molts moments.
Les relacions amoroses que té amb les camperoles, són més poètiques que sensuals. Breus i no resulten desagradables. En canvi, contrasta el relat de disbauxa amb Vyborny, un noi de 19 anys, que intenta cobrir els fets, grollers i crus, en un marc de bellesa i mitologia clàssica, presentant-la amb un marcat naturalisme, per justificar una conducta perversa. I quan l´amant vol anar-se'n, li nega l´ajuda i el deixa morir. En les seves últimes hores fa una breu al·lusió, dient que li seria beneficiós buscar un capellà, per demanar perdó a Déu, en confessió.
Molt ben escrita, és Premi BBVA, Sant Joan de novel·la catalana 2016.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
