LES DONES SÀVIES DE LA MUNTANYA

A mitjans del segle XIX, un gran nombre de dones de les cases pobres dels valls de La Vansa i de Tuixent, a l’Alt Urgell, van protagonitzar una aventura prodigiosa. Se les coneixia com les trementinaires perquè la trementina, una resina que s’extreu del pi roig i combat amb eficàcia el dolor, les va fer molt populars.

La novel•la conte una història humana de gelosies, enveges, amor i crims que escrita en llenguatge senzill i auster manté viva la narració fins el final. Les descripcions de la terra i la saviesa de les trementinaires coneixedores de tantes plantes remeieres són de valorar, i queda clar que la natura pot proporcionar moltes coses desconegudes o superades al nostre segle.

Humanament els personatges estan ben descrits. Tampoc sembla que se’n busqui un profund anàlisis psicològic. Es de valorar els vincles de família d’amor i de fidelitat. Resulta una mica embolicat el tema de les creences. De vegades sembla clara la fe en Déu i en els Sagraments, i també en les forces demoníaques i el seu poder. S’hi barreja també la superstició, que d’una part es menysprea i d’altre sembla substituir la mateixa llibertat.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa