LES MEDUSES NO TENEN ORELLES

Adèle Rosenfeld (París, 1986), s'inicia com a novel·lista amb aquesta òpera prima, Les meduses no tenen orelles, amb la qual va quedar finalista al prestigiós Premi Goncourt el 2022. L'autora aborda en aquesta obra el tema de la discapacitat auditiva i les dificultats i desafiaments dels qui la pateixen. Rosenfeld bolca part de les seves pròpies experiències.
Louise pateix des de nena sordesa de l'orella esquerra, i sempre ha hagut de portar audiòfon al dret. Tot i ser hipoacústica, sempre se les ha enginyat per manejar-se entre oients llegint els llavis dels seus interlocutors, memoritzant paraules o creant un món interior imaginatiu. Sempre ha negat la seva discapacitat i ha pogut tirar endavant obtenint bons resultats acadèmics. Ara, propera a la trentena, experimenta que a l'àmbit laboral les coses no són tan simples, a més, la seva capacitat auditiva ha disminuït considerablement tocant el seu ego i la confiança en si mateixa. L'única solució segons els facultatius és un implant auditiu del qual no li poden avançar els resultats i al qual ella no es vol enfrontar.
Adèle Rosenfeld escriu amb la seguretat de l'experiència viscuda. Sense deixar aparcat el sentit de l'humor, s'enfronta al lector amb una realitat que sol passar desapercebuda, però que possiblement sigui una de les patologies que més aïlla de la resta de la societat a qui la pateix.
La barreja de personatges imaginaris i reals en la percepció de qui ha de gestionar les pors afegeix originalitat a la manera de narrar de l'autora.

Encarnita Herraiz