LES MEVES IDEES ESTÚPIDES

Bernardo Zannoni (Sarzana, Itàlia, 1995) s'estrena amb aquesta primera novel·la que ha sorprès crítica i públic portant-lo a aconseguir el Premi Campiello.
La història la conta Archy, narrador, escriptor i protagonista d'una vida plena de tribulacions des que naixés en un pobre cau amb els seus altres germans, mosteles com ell. Orfe de pare des que un home el va matar quan el va descobrir robant gallines, i el constant menyspreu de la mare, Archy no trigarà a experimentar la dura llei que regeix la vida animal. Poc després de sortir de la infància i després de patir un accident que li deixa coix, la seva mare no triga a vendre'l a la guineu Solomon a canvi d'una gallina i mitja. Aquest, amb un passat criminal, és ara un empresari astut i usurer acaparador de tota mena d'objectes, entre ells un llibre amb què ha après a llegir i a escriure i que li parla de les coses de Déu. Cruel amb Archy, decideix, però, ensenyar-li a ell també a llegir i a escriure perquè expliqui la seva història. Aquesta raresa en un animal l'ajuda a plantejar-se qüestions com la veritat, la mort i Déu que no encaixen bé amb els seus instints salvatges de supervivència i procreació.
Aquesta novel·la antropomòrfica és una rondalla amb què l'autor posa en valor el coneixement a través de la lectura i l'escriptura per elevar el pensament i portar-lo a temes transcendents d'acceptació o crítica. Tot i això, posats en l'ambigüitat dels personatges com Archy o la guineu que no poden eludir la seva natural animalitat, poden arribar a violentar el lector per la cruesa de les seves reaccions.
La història, ben construïda, és inquietant, de vegades repulsiva, si bé té la capacitat de captar l'atenció des de la primera pàgina i al llarg de tota la trama

Encarnita Herraiz