LES NOIES DE LOUISIANA

La jove escriptora Julia Malye (París, 1994) barreja a Louisiana, realitat i ficció.
El 1720 un grup de noies franceses salpen rumb a Louisiana. Totes procedeixen de la Salpetrière, una institució barreja d'orfenat, correccional, presó, on vivien tant òrfenes, malaltes o joves rebutjades per les seves famílies o culpables d'algun delicte.
Parteixen de la Salpetrière, en certa manera com si fossin objectes, però també pensant que aquest viatge era una possible sortida del món fosc en què vivien. El seu destí era contraure matrimoni amb els colons i donar-los fills.
Hi va haver diverses expedicions que estan documentades, i concretament tres de les que van partir. La novel·la se centra en el viatge realitzat al vaixell La Baleine.
Una de les òrfenes, Geneviève, ajudava a avortar, per la qual cosa estava reclosa, i havia tingut una relació estranya amb una companya, propera a l'homosexualitat; una altra, Pétronille, pertanyia a una bona família, però es mostrava al marge de les normes socials. La tercera, Charlotte, molt jove òrfena que sempre va ser a la Salpetrière, i també té una certa dependència de tota mena d'una companya més espavilada.
El viatge és dur. I la seva vida a Louisiana resulta molt diversa per a cadascuna, encara que mantenen, almenys les protagonistes, sempre una certa relació.
La novel·la treu a la llum fets històrics reals, que són durs. També ho és el viatge. I la vida a Louisiana, molt dependent de qui van contraure matrimoni, tant per la personalitat dels seus marits, com per les relacions amb la població nativa, en concret els Natchez.
El conjunt de la narració, impecable des del punt de vista literari, és trist, tampoc la pobresa estava fora de les seves perspectives a la destinació.
Una novel·la per a molt lectors.

Carmen Trigo