LES PROVES D'APOL·LO. 2: LA PROFECIA OBSCURA

A La Profecia Obscura es narra el segon episodi de la trilogia de novel·les fantàstiques titulada Les Proves d'Apol·lo que, al seu torn, és una seqüela d'una altra sèrie anterior, Els Déus de l'Olimp, escrita pel mateix autor. El protagonista i narrador en primera persona és Apol·lo, un dels déus més grans de la mitologia grega precristiana. Zeus, el pare de totes les deïtats que habitaven en el cim de la muntanya Olimp, el de més altura de Grècia, disgustat amb el seu fill, li ha desposseït dels seus poders divins i li ha llançat a la Terra on apareix en un barri de Nova York, sota l'aparença d'un noi de 16 anys d'origen grec anomenat Lester Papadopoulos. Per recuperar el favor del seu pare, Apol·lo, déu de les profecies, ha de localitzar el lloc on es troben els oracles de l'Antiga Grècia que han quedat inoperants des de molts segles enrere. Atès que a la primera novel·la de la sèrie el noi ha aconseguit trobar-ne un, ara ha de continuar la recerca acompanyat per Meg McCaffey, filla de la deessa Démeter i d'un mortal. En aquesta segona, tots dos, acompanyats d'un tercer personatge anomenat Leo Valdez, viatgen a Indianapolis, capital de l'Estat d'Indiana, a bord d'un drac metàl·lic, per a continuar la recerca d'aquests oracles. L'acció es desenvolupa a ritme molt ràpid, entre continus perills ja que Lester s'ha d'enfrontar a un enemic tan poderós com és l'emperador Còmode que va governar Roma des de 177-192 d. C, convertit en un immortal desitjós de saldar antigues comptes amb el déu Apol·lo. L'autor barreja amb total llibertat imaginativa història i llegenda, passat i present, Europa i Amèrica, per narrar unes aventures trepidants viscudes per un superheroi que havent tingut tota classe de poders ja no en posseeix cap. Per sobreviure als intents d'eliminar-lo del seu imperial enemic no compta, excepte en algun moment molt especial, amb altres recursos que els purament humans, seus i dels lleials amics que l'acompanyen. Tan dinàmica com rica en esdeveniments imprevisibles, la trama conté una notable dosi d'intriga i sorprèn per la varietat de recursos de l'autor per concebre escenaris impactants i desenvolupar situacions insòlites. L'evident influència dels jocs informàtics en la tècnica narrativa i la senzillesa de l'estil, més col·loquial que literari, són elements decisius per atreure l'atenció del públic al que l'obra es dirigeix. Les referències als déus olímpics afegeixen cert interès divulgatiu de caràcter cultural al que sense elles seria únicament narrativa d'evasió.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa