LIKE. BLAU

Kas viu en un món distòpic on tot és artificial: aire, menjar, relacions personals ... La posició en la societat depèn del nombre de likes que rebs. Per aconseguir-ho has de ser un bon ciutadà, complir les regles i suggeriments, ser simpàtic i popular, i adorar el gran líder Magnus. No existeixen ni la literatura ni la música. Només hi ha dos colors, el blau i el blanc. La societat està dividida en classes i lloc d'habitatge segons els seus diners i el seu número de likes.
Un dia Kas puja amb els seus amics a un edifici governamental a fer-se selfis i les autoritats els capturen. Tots paguen la seva fiança menys Kas que és internada en un centre de reeducació.
Novel·la curta distòpica molt interessant que planteja un món de control absolut, com ja es fa en algunes ciutats xineses, en què la vida gira al voltant de l'aprovació de govern a través d'un sistema de punts. Només uns pocs coneixen la realitat fora d'aquest món i s'atreveixen a enfrontar-se a ell.
El text és àgil, es llegeix amb facilitat i té molta acció, cosa que pot facilitar la lectura als adolescents. Aquest és també el seu major error, que fa servir un ritme tan ràpid que falten algunes explicacions i ens quedem amb les ganes de saber més. Si l'autora ho hagués escrit amb un ritme més pausat i amb una mica més de vista general, seria una novel·la de molt bona qualitat, comparable a les millors del seu gènere.
Sembla ser la primera d'una saga.
Novel·la recomanable per a adolescents i també per a col·legis en els que es vulgui despertar l'esperit crític.

TROA