LLIURES O MORTS

La novel•la que et descobreix l’heroi oblidat del 1714. Ermengol Amil (1665-1732, abandona el seu Pallars natal, per una tragèdia familiar. Se’n va a treballar de mestre a Agullana, i es casa amb la Rosa. Tenen un fill -Ponç-.Un dia, per defensar a una noia, fereix a un oficial francès. Aquest comença a perseguir-lo i s’amaga en les Guillaries. Allà es troba amb en Moragues que capitanejava gent, -els miquelets- per defensar-se de les tropes de Felip V, el Borbó, i ajudar a l’arxiduc Carles d´Habsburg, que els catalans volien com a rei, pel seu respecte a les Constitucions catalanes, basades en el dret romà, que establien un sistema pactista i els decret, sols es podien aplicar si eren validats per les Corts. S’enfronten a Felip V, perquè dissol les Constitucions i Corts catalanes, i treu totes les llibertats que gaudia Catalunya reconegudes per tants emperadors i reis, avantpassats.

L’oficial francès al no trobar l’Ermengol, assassina a la Rosa i el fill de quatre anys. L’Ermengol queda un altra vegada totalment ensorrat. Només aspira a seguir lluitant Per tornar les llibertats a Catalunya. Entre tant, l’arxiduc Carles se’n ha d’anar a Àustria, per la mort de l’emperador y quedar com príncep hereu. La seva muller es queda uns mesos a Barcelona, però després la política d’Anglaterra i també la d’Àustria debilita la seva ajuda per la causa dels catalans. Es queda sol. I el setge de Barcelona dura més d’un any. L’Ermengol es empresonat i l’oficial francès el tortura cruelment. A l’últim moment dos miquelets el salven i després de més aventures l’Ermengol pot escapar i el francès el mata en una baralla.

Trama ben construïda. Detalla amb precisió les diferents polítiques del dos monarques. Posa molta força en com es van defensar els catalans, en aquesta guerra tan cruenta. S’ha de distingir entre els fets històrics, i la ficció d’alguns personatges. És fàcil de llegir i dóna una visió d’Europa interessant, encara que sempre des del prisma dels països que ajudaren Catalunya. Destaca els bons sentiments del protagonista amb el seus companys, lleial amb el seus, etc., però és desencertat en donar la culpa a Déu de tots el seus mals.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa