LLUM DE FEBRER

Elizabeth Strout, escriptora nord-americana (Maine, 1956), ambienta la seva novel·la en una localitat anomenada Crosby, Maine. En ella tornen a aparèixer alguns dels personatges que ja ho fan en altres dels seus llibres com Els germans Burgess, Olive Kitteridge o Amy i Isabelle.
En aquesta ocasió, i seguint l'estil de l'autora, se succeeixen una sèrie de narracions curtes referides d'una manera o altra a la protagonista, Olive Kitteridge, una mestra d'escola de la localitat, jubilada i vídua, que decideix passar els anys que li queden amb Jack Kennison, un professor de Harvad, també jubilat i vidu, que li proposa matrimoni.
Els personatges que van apareixent, i les vides dels qui s’expliquen en aquests relats, pertanyen a l'entorn veïnal d'Olive des que era nena quan va arribar a Crosby juntament amb els seus pares. Allí va estudiar, va conèixer al seu primer marit, va tenir el seu únic fill, va treballar com a mestra, s'ha tornat a casar i es disposa a recórrer els últims anys de la seva vida.
Elizabeth Strout desplega un ampli mostrari de caràcters humans. Cap d'ells amb una vida assolida, per contra, és palesa la vulnerabilitat i la por, la frustració i el fracàs com una constant en la personalitat de tots ells, amb sentiments de culpa que suposen un gran pes existencial que no aconsegueixen comprendre ni superar portant-los a experimentar una vellesa sense esperança. Malalties, divorcis, adulteris, suïcidis, aberracions sexuals, dificultats professionals, etc., considerats com a simples comportaments humans aliens a la moral, solen ser la causa de situacions de soledat, aïllament, desafecte, manca de comunicació i un escàs nivell espiritual que porta a enfrontar-se a la mort amb por.
El mèrit narratiu de l'autora rau en la capacitat de fer novel·la de fets i esdeveniments quotidians, intranscendents, de vegades anodins, que encarnats en personatges concrets aconsegueixen donar-li un relleu argumental que enganxa per l'estil directe i poc adornat amb el que escriu.
Com és habitual en aquesta autora, també en aquesta novel·la reflecteix una pragmàtica acceptació de situacions sense principis morals, amb personatges amb horitzons fatalistes i molt limitats, gairebé sense capacitat per distingir el bé del mal.

Encarnita Herraiz