MAGNUS CHASE I ELS DEUS D'ASGARD. 1: L'ESPASA DE L'ESTIU

Rick Riordan inicia una nova saga sobre la mitologia nòrdica. El primer llibre de la trilogia es titula Magnus Chase i els déus d’Asgard. L'espasa del temps. Magnus és un adolescent problemàtic i enginyós que des que va morir la seva mare ha vagat pels carrers de Boston protegint-se i sobrevivint, de vegades amb petits furts, i amagant-se de la policia. Un dia es troba amb un desconegut que afirma ser el seu oncle, algú de qui la seva mare sempre li havia advertit que era perillós, qui revela a Magnus que és fill d'un déu nòrdic i li transmet un missatge. Pel que sembla, els nou mons dels déus víkings d'Asgard preparen una grandiosa guerra en què participaran trolls, gegants i terribles monstres, en una batalla que precedirà al judici final. Magnus ha d'evitar i per això ha de cercar una arma summament poderosa però perduda fa milers d'anys. Quan el jove és atacat per uns éssers de foc i és obligat a triar entre la mort de centenars d'innocents i la seva pròpia, es decanta per això últim i comença una nova vida. Encara mort, lluitarà amb totes les seves forces contra les malvades forces del Ragnarok.
La novel·la segueix el clàssic estil de Rick Riordan d'introduir una profusió d'elements fantàstics, batalles incessants i éssers mitològics, en aquest cas nòrdics. Tot al servei d'una trama en què el recurs fonamental és l'acció protagonitzada per valkíries, gegants i terribles monstres de tota mena. Un ritme trepidant juntament amb incessants i sagnants lluites presideixen una trama que no dóna treva al lector i que s'intenta endolcir amb tocs humorístics i una bona dosi d'imaginació. Magnus, el protagonista, és l'únic personatge una mica mes dibuixat i presentat en aquest cas com un heroi, ja que la resta de déus víkings tot just estan esbossats doncs el que importa per damunt de tot és el fil argumental. La novel·la pot entretenir al públic al qual va dirigit, tot i que per la seva forta càrrega de violència, de vegades brutal encara que sempre en el terreny de la fantasia, no resulta molt adequada per als més joves.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa