MARGES

.

El protagonista, en Menna, de quaranta anys, està passant, una crisi existencial. Tres anys enrere, es va morir l’Ada, la seva companya, i encara hi pensa massa. És per això que decideix anar a passar un mes de juliol al Priorat, el país petit de són pare, una comarca amb molt de relleu, feta de terrasses naturals, de feixes i bancals S’estarà en un mas acabat d’arreglar per al turisme rural.
En Menna està interessat en els marges de pedra seca. Aquesta és l’excusa que posa quan algú li pregunta per la seva estada. Els fotografia, escriu pensaments sobre els marges, passeja pels camps i les vinyes, s’enfila als turons, queda amb alguns amics, llegeix,...
Al llarg del llibre ens ofereix homenatges velats a grans obres de la literatura universal: La Comèdia dantesca i l’Ulisses de Joyce hi són esmentats de manera explícita (en Menna se’ls endú al Priorat, per llegir-los o per rellegir-los, com també s’hi endú el dietari de Pavese i les poesies de Vinyoli).
El protagonista coneix, en els seus dies prioratins, tot de personatges que deixen una petja més o menys profunda en la seva consciència: el senyor jubilat de Sabadell, el pintor de ceps, el gos Tro, en Bepo —fill de la Trini, l’amfitriona—, l’Helena, la Gemma… I l’Aina. Sobretot l’Aina.

El llibre és escrit en prosa bonica, quasi poètica, amb llargs paràgrafs, utilitza sovint mots propis de la zona, les descripcions transmeten gust per la natura, admiració davant un paisatge, records a costums que havia viscut de petit. En la valoració que en Menna fa de les persones que coneix no diferencia entre la vida en parella i la família, de fet no s’ho planteja, abans, els avis resaven i anaven a l’Església, ara,.... però tracta amb molt de respecte tot.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa