Matí I Tard
Jon Fosse
Fosse, premi Nobel de Literatura 2023, ens ofereix una novel·la curta molt bona i suggerent, publicada en castellà pocs dies abans de la concessió del premi. L'argument és senzill en el tema alhora que profund en el contingut. El protagonista és Johannes, en el naixement i en la mort. A la primera part assistim al part de la mare. Escoltem Olai, pare de Johannes, quan la seva d...
Fosse, premi Nobel de Literatura 2023, ens ofereix una novel·la curta molt bona i suggerent, publicada en castellà pocs dies abans de la concessió del premi. L'argument és senzill en el tema alhora que profund en el contingut. El protagonista és Johannes, en el naixement i en la mort.
A la primera part assistim al part de la mare. Escoltem Olai, pare de Johannes, quan la seva dona es posa de part. A tota l'obra hi ha un narrador omniscient pel qual coneixem els pensaments i sentiments dels diferents protagonistes. Aquí gairebé podem sentir un cant de cançó de bressol i veure les carícies: "i quedar-se allà i allà i ea ea i l'Olai allà, al costat del llit de l'alcova i veu el nen Johannes descansant al pit de la seva mare".
A la segona part l'ancià Johannes s'aixeca a casa seva, ja solitari, des que va morir la seva dona Erna i els seus set fills ja no hi són. Allò quotidià segueix allà: estintolaments de treball, tasses de cafè, cigarrets, barques, etc. Tot continua igual, però amb un halo diferent, potser més lluminós. Aquest darrer dia de la seva existència, Johannes evoca fites, amistats i amors de la seva vida.
L'escriptura de Fosse es caracteritza per un minimalisme lingüístic i poètic. Té una prosa melòdica amb constant repetició de temes i paraules, però captant l'atenció amb un llenguatge que toca allò essencial i sorprèn amb imatges que commouen i no s'obliden: "aixeca la pedra bé per sobre del cap i després la llança amb suavitat i formant una bonica trajectòria i la pedra cau i la pedra arriba a Peter a l'esquena, però, s'hagués vist, s'hagués vist cosa igual, la pedra travessa com si res l'esquena de Peter..."
Amb un estil propi i original, utilitza diverses vegades el punt i seguit per donar compte del passat dels seus personatges; però als altres només empra les comes, marca els diàlegs amb salts de paràgraf, posa majúscula per començar qualsevol frase que pronunciï algú i no marca amb punt ni tan sols el final.
Apostem per aquest llibre que per als que no hagin llegit obres de Fosse pot ser una magnífica inauguració a la seva obra més extensa.
TROA
Otros libros del autor
Artículos relacionados
