MIMI

Mimi, una nena d'origen xinès, adoptada per una família europea que ja té un fill i una filla, explica en primera persona la desolació que impera a la seva llar després de la mort de la mare, a causa d'un accident de trànsit. Com a conseqüència, el pare cau en una profunda depressió i amb prou feines s'ocupa dels fills. Per la seva banda, els petits reaccionen de manera negativa, amb trastorns de conducta molt acusades. Mimi, la menor, es limita a deixar de fer els deures escolars però no manifesta a l'exterior el seu estat d'ànim de la forma irada en què ho fan els altres dos. Els familiars, oncles i avis, tracten d'ajudar, de forma conjunta, a mantenir la marxa de la casa i d'ajudar el pare a reaccionar i ocupar-se del treball i tenir cura dels nens, sense arribar a aconseguir-ho de manera satisfactòria. L'autor reflecteix amb realisme, una situació que es dóna amb certa freqüència i aconsella sobre la millor manera possible d'acceptar-la, assumint el dolor que l'absència de la mare produeix en el marit i els fills. Mantenir el record i superar el dol per seguir vivint amb normalitat són les recomanacions que es desprenen del contingut de la història narrada. El relat, escrit de manera correcta, presenta una sèrie de personatges, adults i menors, ben perfilats, dins d'un ambient aplicable a les circumstàncies familiars de qualsevol país occidental. No obstant això, la problemàtica que sustenta la trama és una mica trista, ja que la desaparició d'un ésser estimat no es contempla des d'una perspectiva espiritual de la mort com el trànsit de l'ànima humana cap a un esperançadora vida sobrenatural.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa