Moterosso Mon Amour

Ilja Leonard (1968, Països Baixos). Escriptor, poeta, columnista. L'any 2013 va rebre el Libris al millor escriptor holandès. Compta amb força publicacions de poesia, novel·la i teatre. Viu a Gènova.
Als Països Baixos cada any al març celebren la Setmana del Llibre (Grafische Vakbeurs), es busca un autor reconegut, se li encarrega una novel·la breu (100 pàgs) i aquesta obra els llibreters la regalen a tots els seus clients. Doncs bé, l'any 2022 va ser escollit Ilja Leonard i el text regalat és aquesta novel·la.

La qüestió rau en la Carmen, una llibrera, lectora de poesia i bona professional en aquest camp. Per circumstàncies complexes es casa amb Rob, guapo i diplomàtic, però un home gris, ni llegeix ni gaudeix en els viatges ni amb gairebé res. Les seves destinacions són Cotonú (Benin), Wellington i Lima. La Carmen havia renunciat a una feina apassionant, a unes idees feministes i a les amistats holandeses. Es troba amb un marit avorrit, ensopit, gens lletraferit i a més, amb unes destinacions que no són París o Roma sinó països que a ella no li han agradat gens. Però a la meitat de la novel·la, tot dóna un tomb: Rob es jubila, els dos tornen a una població mitjana holandesa i la Carmen ara pensa en un estiu que de jove va passar a Monterosso a la Ligúria. Va conèixer un noi, l'Antonio, va ser un amor romàntic que la Carmen ara recorda amb molta il·lusió.

Pensa que pot anar a Monterosso a veure si el troba o senzillament, vol aventures per aquesta existència tan avorrida que porta. La data escollida és cap al març de 2020 quan ja al nord d'Itàlia comença la pandèmia, tothom ho sap menys la Carmen. Per aquest viatge s'endurà Mort a Venècia, una premonició de tot plegat? O el Amor en tiempos de cólera. Llegeix molt però com ella diu és lectora per escapisme i per compensació. Es mou entre la por i l'esperança, entre la il·lusió i la prudència.

A partir del moment que arriba a Monterosso començaran una sèrie d'esdeveniments humorístics i curiosos com: el robatori del telèfon mòbil a l'estació de Brignole. Ho troba divertit, mai li havia passat res tan emocionant!; la conversa amb els carabinieri; les muntanyes ligurs (Holanda és plana); la qüestió de la gent que prefereix veure la pel·lícula que llegir el llibre; la forma de vestir-se de la Carmen; el seu gust per les novel·les amb finals tancats queda palès en diferents paràgrafs, l'autor ho descriu de forma ocurrent, potser amb el resultat no molt reeixit, dóna la impressió que era ben poc estilosa; el jerez apareix sovint com a nexe de diferents escenaris.
Detall també curiós és que a la novel·la la Carmen (ara jubilada, voluntària i avorrida) prepara la Setmana del Llibre i convida Ilja Leonard, o sigui, que l'autor és a la vegada un dels protagonistes i opina de sí mateix ("l'Ilja va fer una conferència brillant com sempre").
L'obra tracta molt subtilment diferents temes com: el pas del temps, el comportament dels turistes, les històries dins de la història i sobretot ens remet a un tema de debat molt actual (literatura elitista vs literatura divulgativa). L'opció aquí és clara, cal llegir textos d'alta qualitat, més pel que fa a l'estil que pel que fa al contingut.

L'obra està molt ben travada, molt ben estructurada, llenguatge entenedor, res de complexitat tècnica, absència d'ideologia i de detalls que podrien molestar a diferents persones o edats. No es perd el ritme, hi ha un parell de moments sobtats, sorprenents, l'autor juga amb nosaltres, no tot és previsible. Molt ben traduïda en castellà i en català. Cert que potser és una novel·la que pot agradar més a les lectores, però no és excloent. Segueix la construcció de la novel·la europea clàssica (presentació dels personatges, ubicació, relat ordenat i final, en aquest cas tancat, clar).

Molt recomanable per a moments d'evasió, distracció i per gaudir d'una bona novel·la molt ben escrita.

Carme Solsona