NO EM TOQUIS

L'escriptor i realitzador de cinema i Televisió Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Sicília, 1925) autor de la sèrie de novel·les protagonitzades pel famós comissari Montalbano, mostra a "No em toquis" una faceta nova de la seva reconeguda capacitat de creació en els diversos gèneres narratius. Tot i l'activa intervenció del comissari Maurizi en el desenvolupament de la trama, l'obra adquireix un decidit tint psicològic a mesura que avancen les investigacions dutes a terme pel policia de Roma en el compliment de la seva missió.
La trama se centra en localitzar el parador de Laura, la estranya desaparició de la qual ha estat denunciada pel marit, Mattia Todini, conegut escriptor d'edat madura. L'agent no triga a esbrinar que l'absència de la dona es deu a un acte voluntari i, per tant, al marge de qualsevol procés penal. No obstant això, decideix continuar la seva tasca, per sortir de dubtes i, en particular, informar el marit sobre els motius de la fugida i, de ser possible, del lloc on es troba. Per a això, Maurizi procedeix a l'interrogatori ordenat de les persones de l'entorn de Laura que poden aportar les dades que l'ajudin a traçar el perfil humà i els trets definidors del seu caràcter. Del testimoni dels entrevistats es desprenen opinions contradictòries. Mentre el marit ofereix una imatge idealitzada i elogiosa de la seva dona, l'empleada de la llar adopta una actitud crítica respecte a la moralitat de la seva senyora. Impressió que confirmen els nombrosos amants que la jove alternava fins i tot després de contraure matrimoni amb el veterà escriptor. No falten referències positives degudes als professors i companys de la seva etapa universitària que li reconeixen notables qualitats de serietat, intel·ligència i brillantor, acreditades en la seva tesi doctoral dedicada al pintor italià Fra Angèlic i, de manera particular, a la seva obra "Noli me tangere "(No em toquis) que es conserva a Florència. En revisar el contingut d'aquest treball, Maurizi acaba per completar el perfil psicològic de la desapareguda, segueix els seus passos a través dels museus del Prado i del British Museum de Londres, en els quals s'exhibeixen diferents versions del "Noli me tangere" i aconsegueix per fi el contacte directe que permet explicar el misteri de la seva fugida. El policia decideix amagar el resultat de les seves indagacions i permetre Laura complir el desig regenerador que, com a la Magdalena del quadre de Fra Angèlic, el va portar al seguiment de l'amor a Jesús Ressuscitat. Camilleri acredita una vegada més el seu domini de l'idioma i notable capacitat narrativa que aquest cop s'articula en forma d'extensos diàlegs a través dels quals es desenvolupa la trama argumental. El realisme de certes expressions procaces preses del llenguatge popular es refereixen a episodis de la vida de Laura anteriors a la seva posterior rehabilitació.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa