NO ET MOLESTIS A CONTESTAR-ME

Les autores d’aquest recull trien aquest títol “No et molestis a contestar-me” pel què li deia molt sovint Espriu a Vinyoli, literalment per exemple a la carta del 20 de maig de 1975 i es va repetint a moltes d’altres.
És la correspondència conservada entre Salvador Espriu i Joan Vinyoli, que abraça els anys compresos entre 1935 i 1984; amb un total de quaranta set cartes de les quals només set són de Vinyoli i la resta d’Espriu; són els dos grans autors de la literatura catalana del segle XX. Esdevenen un valuós testimoniatge de la relació personal al llarg d’aquests cinquanta anys fins a la mort de Vinyoli el 30 de novembre de 1984 que posa fi a la correspondència.

Cal copsar la riquesa lèxica, el rigor i l’estil de vegades irònic, i sempre ple de sinceritat. Té molt valor l’amistat i l’afecte veritable i sincer d’ambdós per la salut i les variades circumstàncies de la vida; així s’expressen a gairebé totes les cartes: “A Salvador Espriu, poeta i amic molt estimat”; “rep una abraçada del teu afm.(sic) amic”; “rep una abraçada del teu invariable afm”.

L’any 1963 Espriu li diu: “estic esbalaït i trasbalsat i comprenc del tot la teva amarguesa, de la qual participo com si es tractés d’una cosa pròpia...”
Vinyoli agraeix profundament aquesta amistat tan afectuosa sobre tot la llarga temporada entre 1963 i 1970 de crisi personal i malaltia. I Espriu lloa la vàlua del seu amic com a poeta i persona: tot una declaració de veritable amistat: “A veure si a la fi s’adonarà tothom de l’enorme importància de la teva figura literària”.

Beth Udina