NOCTURN DE PORTBOU

Un vespre desavinent d’hivern, a l’Estació Internacional de Portbou, el pintor Daniel Gispert convoca els fantasmes del seu passat mentre espera trobar-se amb el seu vell amic, el doctor Marcel Bosom. En la seva evocació hi ha record, ple d’enigmes, de la misteriosa família Kodály i d’altres personatges del Budapest dels últims anys del comunisme.
El llibre atrau ja des de la mateixa presentació, doncs té una maquetació i disseny acurats i plens de creativitat: les guardes, l’interior, el lema a sota del títol : “Tem de l’home d’un sol llibre”…Ja ens posa sobre la pista d’una obra molt rica.
En efecte: des del ritme de la narració, dinàmica (tant pel ritme d’anar del present cap al passat, com en la insinuació inicial de presentar-se com una novel·la d’intriga, quan en realitat és una sòlida obra interdisciplinar, plena de referències, reflexions i recorreguts geogràfics sobre el cinema, música, pintura, filosofia..) com per la mestria en donar-nos a conèixer els personatges (són versemblants, sencers, se’ls pot contemplar des de punts de vista diferents, sense que perdin la seva identitat. Fins i tot els que participen menys en la obra, se’ns presenten com a persones “conegudes”, amb recorreguts espirituals que tenen una gran força i actualitat i amb variades propostes antropològiques que fan, en general rectes, sobre qüestions vitals).
Novel·la, doncs erudita, que ofereix una lectura reflexiva, distesa, amb una cadència musical lento, per tal de gaudir del plaer de llegir un bon llibre.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa