NOIA EN GUERRA

Sara Novic (Nova Jersey, EUA, 1987), és periodista i escriptora nord-americana d'origen croat. La protagonista de la seva primera novel·la, Noia en guerra, és una nena de 10 anys Ana Jiric, que viu a Zagreb amb els seus pares i la seva germana petita malalta. El relat resulta un testimoni viu i directe dels esdeveniments que van succeir quan esclata la guerra entre Croàcia i Sèrbia. El 1991 Anna, aliena al que es forja al seu voltant gaudeix passejant amb bicicleta en companyia de Luka, el seu millor amic. Tot comença a capgirar-se quan han de suspendre les vacances per un bloqueig de carreteres, els carrers s'omplen d'enfrontaments i violència, creix l'hostilitat entre serbis i croats. La família aconsegueix evacuar la filla petita malalta als Estats Units amb una família adoptiva per ser atesa mèdicament. La vida prossegueix al mig de la por. Un dia, de camí a Sarajevo, són interceptats per les forces sèrbies i Ana contempla com els seus pares són afusellats, ella aconsegueix salvar-se. Aquest tràgic succés la força a madurar de cop i encara que segueix sent una nena, ja té ment de dona. Comença una nova trajectòria, amb un fusell a la mà, vivint en un pis franc amb altres combatents. L'autora mostra l'horror d'aquests moments i, encara que intenta suavitzar el to, és inevitable la cruesa d'algunes seqüències.
La segona part del llibre presenta la protagonista, ja amb vint anys, als Estats Units on ha aconseguit traslladar-se i viure a casa de la família que va adoptar la seva germana. Estudia a la Universitat, descobreix costums i realitats americanes, intenta adaptar-se i fins i tot comença una efímera relació sentimental, però se sent desplaçada i incapaç d'oblidar el viscut. És una immigrant amb un pesat fardell emocional a l'esquena. Ana Jiric enyora les seves arrels i torna a Croàcia on escolta de primera mà els esdeveniments, reviu sabors, tradicions i paisatges coneguts i, sobretot, retroba amistats entre les que hi ha el seu benvolgut Luka. Junts evoquen records, recorren pobles i camps en què abunden restes de les batalles i decideixen començar una nova etapa.
El llibre, escrit a manera de crònica, presenta una història bella i colpidora dins de la duresa d'una guerra; amb estil viu i expressiu, amb un argument que enganxa per l'emoció i els sentiments que es reflecteixen en els personatges. És molt interessant el pròleg d'Adolfo García Ortega per situar la novel·la en la història.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa