NÚMERO ZERO

Aquesta nova novel·la d'Umberto Eco, Nombre zero, desenvolupa una tesi social i política dedicada a criticar la corrupció dels governants italians i a denunciar la manipulació informativa com a pràctica habitual del periodisme d'opinió. L'acció transcorre a Milà entre el 6 d'abril i l'11 de juny de 1992, i té com a personatges principals el director i el redactor en cap d'un projecte periodístic finançat per un magnat del sector hoteler, propietari a més d'una cadena de TV i de revistes escombraries.
La trama se centra en les sessions de treball dels sis membres de l'equip de redacció dedicats a dissenyar el número zero d'un diari la data d'aparició del qual encara no ha estat confirmada. Al llarg de les reunions, en què el director aprova o rebutja les diverses propostes dels col·laboradors, Umberto Eco ofereix una detallada visió dels mètodes emprats per seleccionar, redactar, interpretar, maquillar o ometre notícies. La manipulació a què se sotmet els lectors, indicant-los com han de pensar, per després convèncer-los que la premsa recull el que ells pensen, s'exposa amb un realisme meitat cínic i meitat irònic, que s'aproxima bastant a la pràctica habitual en certs mitjans informatius, que tendeixen sobretot a desinformar. En paral·lel a aquest pla argumental, apareix un altre, relatiu a la investigació que un dels periodistes està desenvolupant pel seu compte. Segons les dades que maneja, i a partir dels suposats dubtes sobre si Benito Mussolini va morir realment el 1945 o va aconseguir salvar-se amb ajuda del Vaticà sent executat un doble del Duce al seu lloc, es desenvolupa una llarga història d'enganys i conjures. En elles la CIA, la lògia P2, la mort del papa Joan Pau I, monsenyor Marcinkus, el Banc Vaticà, el cardenal Villot, i polítics com Cossiga, Sandro Pertini i Giulio Andreotti, intervenen en un suposat embolic de complots el coneixement del qual acaba costant la vida al seu descobridor. Escrita amb tècnica de "bestseller" i estil col·loquial de lèxic vulgar, la novel·la ofereix una sàtira literàriament modesta que incorre en els mateixos vicis que denuncia i es distancia de la qualitat que tenen anteriors títols de l'au

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa