OONA I SALINGER

Oona i Salinger és una novel·la inspirada en el fet real de l'idil·li que el 1940 van viure, a Nova York, Oona, filla del dramaturg Eugene O'Neill, i JD Salinger (1919-2010), autor de la famosa novel·la "El vigilant en el camp de sègol ". L'acció narra en paral·lel la vida de tots dos personatges, que en aquella data comptaven quinze i vint anys respectivament, en el breu període de la seva relació i al llarg dels anys successius. Trencat el seu romanç, Salinger va lluitar en el front europeu durant la II Guerra Mundial i posteriorment va aconseguir gran èxit com a escriptor. Oona va contreure matrimoni en 1943 amb Charles Chaplin del que va tenir nombrosa descendència i va morir el 1991.
La trama novel·lada se centra en persones i circumstàncies verídiques que Frédéric Beigbeder transforma hàbilment en matèria de ficció. La forma de plantejar l'argument dóna lloc a un brillant i original tractament metaliterari en el qual participen coneguts escriptors americans com Truman Capote i E. Hemingway, amb referències d'altres com F. Scott Fitzgerald. L'estudi psicològic dels personatges centrals polaritzat en els seus trastorns afectius derivats de procedir de famílies sense pare, alterna amb una aconseguida reproducció del clima de frivolitat i despreocupació en què vivien els enamorats abans de l'inici de la guerra. Les cartes imaginàries que Salinger escriu a Oona estan perfectament encaixades en el context de l'evolució que tots dos van experimentar després d'allunyar-se un de l'altre, com si l'autor hagués tingut accés a les que realment van existir, cosa que no va succeir. El desplegament imaginatiu realitzat per Beigbeder per suplir mancances informatives en detall i descriure ambients i personatges, envolta el lector en una atmosfera novel·lística densa i consistent on amor i egoisme, drama i humor, soledat i bullici conviuen sense confondre’s. Escrita amb estil calculadament desenfadat, literari sota aparença de col·loquialisme, aquesta novel·la suposa una prova de maduresa creativa de l'autor, en arribar al mig segle de vida. La seva lectura resulta interessant, encara que requereix de certs coneixements previs sobre els escriptors nord-americans del segle XX i certa formació per assimilar correctament les abundants llacunes morals de les conductes en ella reflectides.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa