OTTO, EL NEN QUE VA ARRIBAR AMB LA NEU

Relat infantil escrit com una versió actualitzada de les narracions mitològiques de l'Antiguitat grega. Otto, fill d'una dona anomenada Helena i d'un pare misteriós i absent, descobreix amb sorpresa que té el poder de controlar la intensitat de les nevades o fins i tot la seva absència, en el llogaret on viu i on sempre és hivern. A poc a poc és conscient d'alguns trets de la seva persona que li fan diferent als altres nens del seu entorn i demana explicacions sobre el seu origen. La seva mestra de música li revela que el seu pare és Eumolpo, fill de Posidó, déu del mar i de Quíone, nimfa filla del Vent del Nord que amb el temps es va convertir en Reina de la Neu. La singular ascendència paterna, en contrast amb la condició humana de la materna, acaba per plantejar un dilema al protagonista, davant el qual haurà de prendre una decisió irrevocable. L'obra està ben escrita i connecta de manera plausible, dins l'àmbit de la fantasia, el món real amb el de la llegenda. Tanmateix, la seva temàtica exigeix un públic amb la suficient experiència lectora per poder assimilar el complicat joc al•legòric que l'argument planteja. Les expressives descripcions de paisatges i l’acurat vocabulari són els principals encerts d'aquesta narració marcadament esteticista i de contingut que pot resultar confús en estar inspirat en un politeisme pagà.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa