Pedres a la Butxaca
Kaouther Adimi
Kaouther Adimi (Alger, 1986), s'albira com una de les escriptores en llengua francesa amb una carrera prometedora. Actualment resideix a París. És Llicenciada en literatura moderna i en gestió internacional de recursos humans. Pedres a la butxaca, la seva segona novel·la, va ser publicada per primera vegada el 2016 (finalista del Prix de la literatura àrab). La primera, Les nos...
Kaouther Adimi (Alger, 1986), s'albira com una de les escriptores en llengua francesa amb una carrera prometedora. Actualment resideix a París. És Llicenciada en literatura moderna i en gestió internacional de recursos humans. Pedres a la butxaca, la seva segona novel·la, va ser publicada per primera vegada el 2016 (finalista del Prix de la literatura àrab). La primera, Les nostres riqueses, editada també per Llibres de l'Asteroide, té ressenya en Troa.
El títol de la novel·la ve a ser una metàfora dels petits llastos que l'àmbit cultural, educacional, social o religiós al qual la persona pertany per naixement, li impedeixen volar cap a altres horitzons per la càrrega d'incertesa que comporta allunyar-se del conegut i la por de perdre el sentit de pertinença.
Una jove algeriana, en acabar els seus estudis universitaris, decideix traslladar-se a París per iniciar una vida professional independent i lliure sense haver de contraure necessàriament matrimoni per a ser algú en la vida. Cinc anys després, encara que ha aconseguit un treball satisfactori i un petit apartament al qual poder dir la seva casa, les constants anomenades de la seva mare des d'Algèria instant-la a contraure matrimoni per la desgràcia que suposa quedar-se soltera, l'afermen en la seva determinació de romandre a París, però també sembren el dubte sobre si ha aconseguit una vida reeixida. El compromís de noces de la seva germana petita i l'obligació de tornar a Algèria per assistir a la cerimònia, farà que sorgeixi en la jove la incertesa de no saber a quin dels dos mons en els quals ha viscut pertany.
Kaouther Adimi escriu de manera neta, sense adorns, amb sentit de l'humor i amb una senzillesa commovedora. Subtilment parla de les dificultats polítiques, socials, culturals, etc., del seu país d'origen que impedeixen un avanç adequat cap a una societat més oberta i moderna. Però també reflexa el desagafo i l'individualisme europeu que impossibiliten les relacions socials i la creació de llaços interpersonals sòlids.
Encarnita Herraiz
Otros libros del autor
Artículos relacionados
