PLUJA D'ESTELS

Un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels.
Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre. Cap d’ells però s’imagina com acabarà la nit.
Aquest text resum la història narrada: «No podia assegurar si era aquí perquè el Nis l’hi havia demanat o perquè ella mateixa s’hi havia deixat arrossegar. El cas és que havia vingut. Feia dues setmanes. Amb dues maletes i un futur incert, seguint els passos de l’home que l’havia seduïda. “Allà serem feliços, Olívia, estarem bé. Tu confia en mi”, li havia repetit el Nis a cau d’orella».

La novel.la amb un estil viu i un relat atractiu explica els intricats fils de les relacions humanes, es capbussa en les esquerdes de les contradiccions humanes (pors, dolor, fracassos, culpa...)
Ella mateixa ho resum així en una entrevista: “Somos una sociedad que da la espalda al dolor, a la enfermedad y a todo tipo de problemas; vivimos en la tiranía de la felicidad; creo que no nos educan emocionalmente para nada. A los personajes me gusta trabajarlos desde la vulnerabilidad; no aprecio los personajes que están tan cargados de virtudes, prefiero ir a las contradicciones humanas, a sus grietas, aunque aquí no son seres tan extremos como en mis otros libros...”
L’actitut dels personatges i els comentaris de l’autora -de fet, tot el rerefons de la novel·la- és ple de temes que podríem dir són socialment generalitzats com l’amor, la seducció i les relacions sexuals amb els amics, etc.

Reseñas bibliográficas Troa