POLONESA

La narració passa entre Varsòvia i Jerusalem entre gener i febrer del 1992. Tracta d´un espia doble dels anys de la guerra freda, que torna a l´acció.
Com diu, Julià Guillamon, en la crítica de La Vanguardia, l'autor plasma l’admiració per Amos Oz.
Un espia, explica l'autor, és un actor. Representa diferents identitats, amb diferents històries personals, té diversos pares i mares segons convingui. Fa servir passaports amb fotografies canviades.
Una part del llibre és una paradoxa de l’espia en el que l'autor aprofundeix en la humanitat desconcertada del seu protagonista, enfrontat a un joc de ficcions sobre ficcions, que desplega amb naturalitat. La trama d'espionatge té a veure amb la descomposició de l’exèrcit de la URSS, i el mercat negre d´armament d´aquells anys.
Al protagonista el fan sortir del seu recer per anar a negociar amb un interlocutor misteriós. Aquest argument permet a l’autor abordar el tall generacional entre els espies de la guerra freda i els joves del 1992, amb una idea molt més pragmàtica. Es troba amb un xantatge perquè torni a estar operatiu, amb l'amenaça de fer córrer el seu arxiu de la KGB, que el retrata com a agent doble.
Polonesa és un llibre ben treballat, amb una finestra a la literatura i a la història. Agradable de llegir.

Carme Mateu