POLS I OMBRA

Les novel•les d'Antonio Manzini (Roma, 1964) tenen el seu punt d'inflexió en les peculiars característiques del sots-comissari Rocco Schiavone, natural d'Aosta, un tipus sagaç, adob, impacient i amb un tarannà una mica llibertí; fuma porros i alhora que parla amb la seva dona morta anys enrere, ja que en el fons és un romàntic, no té inconvenient a desfogar-se amb relacions amoroses més o menys esporàdiques.
Pols i ombra arrenca quan a Aosta es troba el cadàver d'una transsexual. Sorprenentment, la casa de la víctima està buida i cap dels veïns ha vist res estrany o potser fingeixin no saber-ho. Rocco comença el seu treball amb el seu característic estil: converses a peu de carrer, en un cafè o en amagatalls, per sorpresa, amb les seves típiques trampes i ajudat per confidents i amics, movent-se en atmosferes poc convencionals per la identitat de la víctima.
Es tracta d'una investigació molt més complexa del que és normal, ja que es produeixen més assassinats i no sembla ser un simple ajust de comptes; en algun cas hi ha certa connexió amb el passat, un passat fosc que inclou abusos sexuals al si familiar i la culpabilitat sembla estar molt repartida entre diversos personatges i fins i tot camuflar-se en altes esferes italianes com el servei secret.
La desconfiança, la intriga i l'olor a traïció envaeixen una narració a la que com sempre el seu autor imprimeix un ritme àgil a força de espurnejants diàlegs i de l'interès que suscita de principi a fi l'activitat desenvolupada per Rooco Schiavone. Una trama no lineal amb molts racons i girs narratius. Manzini en estat pur.

Reyes Cáceres