PRINCESES DEL REGNE DE LA FANTASIA. 9: LA BRUIXA DELS SONS

El Regne de la Fantasia no aconsegueix romandre en pau després de derrotar el malvat Príncep Sense Nom. El rei i les seves filles les princeses, entre les que ha repartit el govern dels seus dominis, s'enfronten a la nova amenaça de les set Bruixes Grisos, que tracten d'apoderar-se del Regne al servei de la Mai Nomenada, la seva pèrfida i temible senyora. Després d'haver vençut a dues d'elles, Acuaria i Pirea, correspon el torn d'atacar el Regne de la Fantasia a Estruenda, bruixa dels sons, que haurà de començar la seva tasca amb la destrucció del Regne del Desert, governat per la princesa Samah. L'obra narra l'atac de la poderosa bruixa, que llança contra la capital, Rocadocre, als seus Rapinyaires de Coure com a força aèria i als Licántrops silents com a tropa d'infanteria. Davant d'aquestes forces màgiques, Samah compta amb el suport del poble i sobretot de la família que es trasllada en bloc al seu regne per ajudar-la. L'acció, ben estructurada, descriu la campanya dels dos exèrcits, un d'ells bolcat cap a l'objectiu d'infligir el major dany possible i l'altre entestat a defensar-se, sense ànim de venjança i amb el mínim de violència. El desplegament de fantasia que caracteritza l'argument es reflecteix en les descripcions ambientals, estèticament atractives, per mitjà d'un estil cuidat i elegant, dotat de notable expressivitat plàstica. Els personatges queden ben caracteritzats, començant per Estruenda, filla de músics, que buscava en aquest art la perfecció i en comprendre que no aconseguia amb la seva arpa superar les dots d'una amiga, va decidir, per enveja, convertir-se en bruixa. Enfront d'ella, les princeses del Gran Regne i la seva cort, lluiten tots units per un mateix fi, sense rivalitats ni afanys de predomini personal, amb una actitud generosa, basada en el mutu afecte.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa