QUAN ÉREM FELIÇOS

Ve a ser una autobiografia lligant records personals i de família (de dotze fills), en què lloa clarament els seus pares, fidels de l’Opus Dei. Compren l’època des de la guerra civil fins ara i l’entorn de Girona, La Fosca, la masia d’Aiguaviva i el col•legi Collell.

L’autor justificava el títol: “A la innocència de la infancia en una época en la que el país lo pasaba muy mal, pero los mayores nos lo escondían a los pequeños, que vivíamos una vida muy primaria, cercana a la naturaleza, a veces algo salvaje, y eso nos daba una intensidad que nos hacía muy felices” (La Vanguardia 8.I.2012).

Relat molt ben construït en capítols-seqüència, amb salts, però, endavant i enrere, magnífiques descripcions de ciutats i paisatges, intimistes i líriques. Premi Josep Pla 2012

L’autor es manifesta no practicant, però amb admiració per la fe dels seus pares i amb un sentit més que positiu de la seva pertinença a l’Opus Dei -encara que ell, personalment manifesti algun prejudici- i estimació pel seu Fundador.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa