SENSE NOSTÀLGIA

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és poeta, traductor i dramaturg. El 1952 comença la carrera de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i el 1960 es casà amb una actriu amb la qui té dues filles. Una d’elles –segons explica– és qui l’anima a relatar la seva experiència en aquest llibre.

L’obra és un passeig per la seva infantesa a la postguerra; una amena història d’una antiga família sabadellenca que es trasllada a la Barcelona dels primers anys del franquisme. L’infant que protagonitza la història viu la confusió de la guerra civil, la penúria educativa de l’època i el conflicte de tenir un pare compromès amb les idees republicanes del POUM en un entorn familiar de “dretes”.

L’estil és senzill, directe; està narrat en primera persona i és versemblant; tot plegat vol fer palesa la realitat d’un món complicat social i políticament amb la clara intenció –sobre tot al final– de denunciar una educació repressiva. No és especialment interessant ni de gran qualitat literària. Alguns comentaris –més aviat a la darrera part– són crítics amb la realitat d’una escola de religiosos (maristes); hi ha referències negatives de la moral sobre temes de sexualitat, sense un to excessivament ofensiu.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa