SI TU EM DIUS VINE HO DEIXO TOT... PERO DIGUE'M VINE

Es tracta d’una novel•la que atrapa des del primer moment. La narració és fragmentària, per capítols i sempre acaba el capítol amb un punt d’intriga, que no continua al següent capítol sinó dos o tres més endavant. Això fa fixar l’atenció del lector.
El personatge principal –que és el narrador- comença quan acaba de trencar la relació amb la seva estimada. Ell és un advocat especialista en descobrir casos de nens segrestats. Li acaben d’encomanar-ne un i no pot fer-se càrrec del problema que té amb la seva estimada. La narració va trencant-se pels records que ell ha estat un nen poc estimat, que es va escapar de casa, va conèixer persones misterioses que li diuen missatges que li serviran per ser feliç en el futur.
Novel•la poc freqüent, amb trobades entre el personatge adolescent i gent gran que seran grans amics i li transmetran grans dosis de saviesa.
Hi ha un capítol en que es parla de diferents maneres artificials de concebre un fill, molt de passada, sense descripcions, però no es desqualifica el fet, sinó que es presenta amb naturalitat.
Els pensaments i missatges dels amics grans van una mica en la línia del “new age”: són positius però no hi ha trascendència.

Està molt ben escrita i els personatges resulten molt creïbles.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa