Sobre la Llosa

Torna el tipus de novel·la policíaca que caracteritza Fred Vargas, en què conflueixen esdeveniments del passat amb altres del present, però en aquesta ocasió només és molt circumstancial. L'acció transcorre a Bretanya, pàtria de François-Renè de Chateaubriand, i on resideix un descendent seu, Josselin, que és un viu retrat del Vescomte i que al poble de Louviec on viu, l'alcalde el sustenta perquè sigui un autèntic reclam per al turisme. El poble és a prop de Combourg on hi ha el castell on va viure el geni de la literatura francesa.

El comissari Adamsberg mostra la seva original personalitat, presentant-se a la comissaria amb un eriçó de camp que està malmès i que el porta a la veterinària perquè el curi. Ha tornat a París després d'haver estat a la Bretanya, on el seu amic l'inspector Matthieu el va acollir amb molt d'afecte, recollint una distinció per haver resolt un cas complicat. Al cap de pocs dies llegeix que han apunyalat el guarda de caça d'aquell lloc i que en els seus últims moments havia balbucejat unes paraules que involucrarien Josselin Chateaubriand. Truca a Matthieu per obtenir més informació, i, al cap de pocs dies es produeix un nou assassinat en què les pistes tornen a identificar l'assassí amb Chateubriand. Adamsberg pensa que no és ell, per la gran quantitat de proves en contra, però el comissari de la zona vol acusar i ficar a la presó Josselin. El ministre li truca perquè vagi amb el seu equip i resolgui el cas perquè no es pot permetre que un descendent d'un heroi nacional vagi a la presó.

Deixa el cas que té pendent a les mans del seu segon, Danglard, i se'n va amb part del seu equip a intentar resoldre l'assassinat múltiple, encara que el cas que han tancat a París encara colejarà a Bretanya i serà ocasió per mostrar millor la categoria d'una policia del seu equip, Retancourt.

Un cop a Bretanya i instal·lats a la meravellosa posada de Johan comencen les investigacions que no donen gairebé cap resultat i Adamsberg a més corre un gran perill, mentre que des de París els estrenyen perquè es resolgui la situació.

El Comissari entre les seves sessions amb els peus descalços al riu amb l'aigua molt freda o tombat al sol a la pedra superior d'un menhir va avançant en el cas amb una imaginació desbocada que fa que fins i tot el seu amic Matthieu en desconfiï, alhora que les pressions del ministeri cada vegada són més fortes perquè segueixen els assassinats i no hi ha avenços. Però Adamsberg segueix pensant, divagant, intentant tenallar les bombolles de dades que es van formant al cap fins arribar a la solució del complicat cas, que s'ha generat molts anys abans des de la infància dels personatges de la novel·la.

Vargas aprofita per parlar de costums i les supersticions de la zona, com els trepitjadors d'ombres, i el món tradicional d'unes petites poblacions on tothom es coneix, sense aturar-se gaire en la descripció de paisatges però construint una novel·la plena d'intriga que resulta molt atractiva per al lector.

Ben escrita, amb un llenguatge ric, penetrant en els caràcters dels personatges, però potser allunyant-se del tipus de les trames anteriors que eren més rebuscades i més difícils de comprendre; aquí tot és més senzill i més en la línia d'altres novel·les policíaques.

TROA