SOLITUD

Novel·la dramàtica que es desenvolupa en un ambient rural català durant els primers anys de segle XX. Un jove matrimoni de camperols es fa càrrec d'una famosa ermita en la solitud de la muntanya. La ermitana (la santera, es diria a Castella), gairebé abandonada pel seu marit, va identificant cada vegada més amb el grandiós paisatge circumdant. Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966), notable escriptora en llengua catalana, que va produir les seves principals obres entre 1902 i 1907.
La novel·la, d'una gran intensitat dramàtica, pot enquadrar-se en els corrents naturalistes de Zola, introduïdes a Catalunya per Narcís Oller. Però el bon gust de l'escriptora fa que es mantingui sempre dins d'una encertada contenció. L'ambient és tràgic, al que contribueix l'impressionant decorat en què transcorre la novel·la, l'abrupta geologia dels roquissars i la seva aclaparadora solitud. Potser alguna escena excessivament costumista, encara bella en si mateixa, s’enlaira del to general de l'obra, però indubtablement és aquesta una de les més importants obres de la literatura catalana de l'època. Presenta l'autora una dona jove que, davant la indiferència del seu marit, se sent famolenca d'afecte, però que sap mantenir-se en el seu lloc ajudada per la sana personalitat del pastor, impregnat de bondat i de saviesa mil·lenària. Al llarg de la novel·la llisca alguna lleugera pinzellada anticlerical.
Solitud és una novel·la fonamental per a comprendre l'evolució de la narrativa de començaments del segle XX i el paper que les escriptores estaven disposades a exercir.

TROA