STELLA

Takis Würger (1985), és un periodista d'investigació, corresponsal de guerra i escriptor del setmanari alemany Der Spiegel considerat, a més, un dels millors periodistes joves d'Alemanya. Stella és la seva última novel·la basada en fets reals sobre la vida de Stella Goldschlag, un jueva alemanya que va estar al servei del III Reich per localitzar, denunciar i capturar jueus alemanys que posteriorment serien enviats a camps de concentració. La novel·la es publica a Espanya per l'editorial Salamandra i ve precedida per la polèmica i un gran èxit de vendes a Alemanya.

Friedrich és un noi suís fill d'una dona alemanya partidària de Hitler i d'un pròsper empresari suís. En plena guerra, quan corre l'any 1942, decideix que ha d'anar a Berlín a estudiar dibuix i a comprovar per si mateix si els rumors que corren sobre els jueus són veritat. Allà coneixerà Kristin, una bella jove, model a la classe de pintura, amb la qual coneixerà l'amor i podrà relacionar-se amb alemanys influents de les SS. La fortuna del pare de Friedrich li permetrà viure despreocupadament malgrat les estretors de la guerra. Jove inexpert en els avatars de la vida, li falta el coratge suficient per prendre les decisions correctes sense esperar ser arrossegat pels esdeveniments. El seu cec enamorament fa callar les sospites sobre Kristin tot i que aquesta li confessa que el seu veritable nom és Stella Goldschlag, una dona jueva que, després de ser arrestada i torturada, s'avé a col·laborar amb els nazis perquè deixin en llibertat els seus pares. L’ inquietant de la situació és que Stella seguirà col·laborant quan els alemanys no compleixen la seva part del tracte i envien els seus pares a un camp d'extermini.
Takis Würger no ha aconseguit convèncer la crítica que qualifica la seva novel·la d'infantil i poc seriosa.
Tant el narrador, Friedrich, com els altres dos personatges que formen el trio principal, mantenen una relació a la qual l'autor no ha sabut donar-li la profunditat que requereix la importància de la història real. Extremadament superficials en les seves actuacions no donen lloc a una evolució convincent i una personalitat sòlida que justifiqui els fets que se'ls atribueixen.

L'autor empra un estil periodístic per donar entrada a cada capítol, a manera de titulars, sense pretendre una informació exhaustiva. Despertar en el lector l'interès per un personatge inexplicable en la història més trista d'Alemanya podria justificar la novel·la, més que l'interès literari.

Encarnita Herraiz