TARDES AL BELLAMAR

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960), és escriptor, periodista i agitador cultural. Autor de més de setanta llibres de tota mena, entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges, alguns dels quals han estat traduïts al castellà, el francès o l’italià. Ha guanyat els premis Just Maria Casero i Roc Boronat de narrativa, Joaquim Amat-Piniella i Nèstor Luján de novel·la històrica, Ernest Udina de periodisme, Columna Jove i Ramon Muntaner de novel·la juvenil, Ferran Canyameres de novel·la negra i Cadaqués a Rosa Leveroni i Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d’altres. La novel·la Tros ha estat portada al cinema. Col·laborador a premsa, radio i televisió. Amb la novel·la La casa de la frontera (2017), Premi BBVA Sant Joan va iniciar un cicle de panoràmica del segle XX que va seguir amb SWING (2021) i que tanca ara amb Tardes al Bellamar (2024).

El record dels desapareguts banys populars Bellamar és el punt de partida del qual se serveix el narrador per explicar la transformació social del país des dels anys seixanta fins a l’actualitat mentre evoca la infantesa i ens endinsa en la història d’una escola de poble.
El cor del relat, les germanes Jiménez, tres mestres d’origen andalús que, en plena expansió migratòria, arriben a un barri popular de Barcelona i el 1965 es traslladen a Premià, on funden una escola. Convençudes que l’educació és un element decisiu per a la integració i la cohesió d’una vila. La Conxita, la Isabel i la Maruja acullen els infants i, de nit, fan classes d’alfabetització d’adults.

És una novel·la coral protagonitzada per gent anònima que en el seu dia a dia han deixat petja en la història. La major part de la trama gira entorn de l’escola la Virgen del Pilar que van fundar les tres germanes i on ell mateix s’incorporà com alumne l’any 1969 quan els seus pares es varen traslladar a viure a Premià. Encara existeix ara amb el nom Verge del Pilar. La primera presentació del llibre es farà a l’escola. En té un record memorable, hi va aprendre moltíssimes coses i sobretot una oportunitat per tirar endavant els estudis de periodisme.

A part de reconstruir i preservar la memòria històrica d’un territori on hi va viure, l’obra vol que sigui un homenatge als mestres.
Pot enganxar al lector, és de bon llegir, engrescadora, amb valors positius a tenir en compte. Tal com li agrada a l’autor, es tracta d’una història realista amb una visió crítica, però amb la llibertat que dóna la ficció.

M. Àngels Pagès